ROCKVIU

Miles Davis, Poble Espanyol (Barcelona), 25 juliol de 1986

Eren èpoques de crisi en que no em podia pagar l’entrada per un concert amb la setmanada dels pares. Solució:

Doncs esperar a la porta per si a mig concert o al final les obren i poder
veure encara que siguin els bisos. Algunes vegades ho vaig aconseguir
com va ser en aquest concert de Miles Davis o en el de Supertramp al
Mini Estadi. D’altres em vaig quedar amb un pam de nassos com amb Queen, també al Mini Estadi,
que només vaig poder entrar a les darreres notes del Good Save The Queen i veure a Mercury acomiadant-se.

Una altre opció era també buscar algun error en el sistema i col·lar-me amb tot el morro possible, això fins hi tot ho vaig fer en un concert de… Julio Iglesias i en un altre d’Spandau Ballet al Palau d’Esports.

(Amb els anys m’he adonat que forçar una pel·lícula de 400 a 1.600, era una animalada. Collons, això no és gra, això són pedres!)