ROCKVIU

Mano Negra, sala Zeleste (Barcelona), 23 de febrer de 1991

En aquella època els concerts de Mano Negra ja eren una llegenda que corria de boca a orella. Però a principis dels 90 els seus concerts s’anunciaven i podia anar-hi qui volgués, i no com ha passat després (sobretot en la carrera en solitari del seu cantant) en que ràdio macuto ha estat la font més fiable d’informació. Recordo festes de la Mercè on la gent corria de punta a punta de la ciutat seguint tota mena de rumors infundats. Ara has d’investigar noms estranys (Atomic Pardalalets i coses així) per esbrinar el lloc on actuarà el senyor Chao davant d’una colla d’escollits.

L’any 1991 era l’any de Mano Negra, quan el grup era tot un espectacle tant dalt de l’escenari com a baix. “Patchanka” i “Puta’s fever” eren un clamor popular i “King of the Bongo” tot just sortia del forn. Els dos concerts que van fer al Zeleste de Poble Nou van ser èxits aclaparadors on es van veure totes les varietats de moshing, stage driving i surfing, començant pel mateix Manu Chao que es va llançar a la piscina a les primeres cançons.

Però n’hi havia que encara volien més, que no n’hi havia prou amb estavellar-se al terra des de la tanca de seguretat. N’hi va haver un que va decidir anar més amunt, pujar-se a la pea d’altaveus i fotre l’animal gairebé des del primer pis de la sala. El resultat va ser una santa hòstia i la sortida immediata cap urgències. Però abans d’entrar a l’ambulància i mentre comprovava quins ossos no tenia trencats em va veure a mi i tot cofoi em va dir: “eps, fotògraf, fes-me una foto!”. El resultat de la seva pocasoltada el teniu a vull llegir la resta de l’article.