ROCKVIU

Era ja el final del concert, va sonar el primer acord d'”Autosuficiencia” i un resort mental va saltar en la meva ment i en la de molts dels que m’envoltaven. Un record, una història perduda, una part del nostre passat, un pur exercici de nostàlgia vuitantera que es va activar al moment com si s’encengués la metxa d’un cartutx de dinamita fent esclatar la platea de la sala Music Hall. Nostàlgia, pura nostàlgia d’uns temps que ja no tornaran però que va pagar la pena reviure-la en tota la màxima expressió. Un moment clau d’una nit marcada per la intensitat d’un repertori que ha sabut mantenir amb dignitat el pas del temps i per una banda que també va mostrar força dignitat per executar-les i convertir el concert en una festa.

Una festa a la que s’hi va afegir durant unes quantes cançons Rafa Balmaseda (baixista original de Parálisis Permanente). I també Tere i Dei Pei dels Desechables per cantar “La Oración”, clàssic de la banda de Viladecans Vallirana, convertint-la en una experiència única que em va arribar a posar la pell de gallina.

El set-list d’Ana Curra

Tuiteja
//