Freaks de temporada (III): Rob Halford, jo només ho faig a la meva moto
Judas Priest, Pavelló Olímpic de Badalona, 24 de juny de 2004
El de Rob Halford vocalista dels Judas Priest, és un cas curiós en el món del rock: no deixa de ser estrany que tota una icona del heavy metal ho sigui també dels sectors gays més durs. L’anomentat metal god es mou cerimoniosament, ni corre ni salta, només es passeja amb solemnitat per l’escenari vestit de cuiro de cap a peus, portant unes jaquetes carregades de ferralla que es canvia contínuament durant tota l’actuació, rematades per unes botes amb esperons.
Un músic capaç de sortir després de acabar cada èxit de la banda (“Breaking the law”, “Turbo lover” o “Painkiller”) a demanar més aplaudiments com si una diva de la òpera es tractés mentre la resta de la banda se’l mira amb els braços creuats, i que te el seu gran moment cabareter quan interpreta “Hell bent for leather” completament estirat a sobre d’una platejada Harley-Davidson.
Els heavys adoren a un personatge que podria sortir del cuarto fosc de Cruising d’Al Pacino i que no va sortir de l’armari fins l’any 1988 quan en una entrevista a la MTV va declarar una cosa que era ja un secret a veus. O potser no tant: fa poc Brian May va declarar que als primers anys de Queen no se’n va adornar que el seu company Freddy Mercury era també gay, només l’extranyava que als camerinos hi entressin tants senyors amb bigoti.