És nit freda per ser abril, no s’està enlloc com a casa
MERCÈ 2009
MANEL, Carrer Rosselló (Barcelona), 26 de setembre de 2009
No vull anar de profeta ni molt menys penjar-me la medalla de
descobridor (en aquest post de la Nevera de Roger Palà es deixaven les
coses més que clares) però fa just un any ironitzavem sobre els Manel
dient que destronarien a Antònia Font i que serien tot un fenòmen de
masses. Fa dotze mesos els Antònia estaven tocant davant de milers de
persones a la Damm i els Manel ho feien als Jardinets de Gràcia, en la
mostra de revistes en català i davant d’un centenar de persones. Per
sort les tornes no s’han girat: els Antònia continuen ben amunt però
els Manel han pujat com l’escuma de la cervesa remenada amb força.
Fot ràbia? a alguns els hi farà, però a mi m’alegra molt veure que gent
de tota mena i condició han fet seves les cançons de Manel, cançons que
han passat al patrimoni popular per ser humanes i senzilles, cantades
en la llengua del país i en un llenguatge musical directe i planer.
BILLIE THE VISION & THE DANCERS, Carrer Rosselló (Barcelona), 26 de setembre de 2009
Els de la botiga del Barça debien estar contents: “Saps aquella samarreta tant hortera? Per fi l’hem venuda!!!”. Si, aquests són “els de la cançó” i mai millor dit perquè “Summercat” va ser l’únic aprofitable d’una actuació on la trompeta va sonar fora de lloc, el cantant no va afinar ni una nota i que… cóm us ho diria… van quedar com uns simples aficionats. Al seu costat I’m From Barcelona són tots un professionals. One hit wonders.
El millor? la baixista a punt de parir i embotida en un mono de cos sencer.
THE HIVES, Carrer Rosselló (Barcelona), 26 de setembre de 2009
The Hives? Cap objecció, tot correcte seguint els sants manaments del rocanrol.
I qui m’anava a dir que el maldepanxa que tenia durant el setembre de l’any passat acabaria com va acabar….