ROCKVIU

Pla de Santa Maria-Escalarre

Si, aquest ha estat el gran any dels festivals amb guerres incloses. Es un bon moment també per recordar que vam ser molts els que ens vam estrenar a les cerimònies festivaleres a l’enclau paradisíac de Valls d’Àneu amb el Doctor Music Festival, també conegut com el festival de la vaca.

1996
David Bowie

La primera edició em va coincidir amb la boda del meu cunyat al bell mig del festival i vaig haver d’anar i tornar d’allà en un sol dia, deixant el cotxe trencat a mig camí. Pel record queden les actuacions de Davi Bowie, Suede, Sepultura, Lou Reed, Iggy Pop, Patti Smith i sobretot Bad Religion amb un espontani que va immortalitzar la frase “tu estás gordo, eres un vendido, y estás calvo” abans que  Greg Graffin li endinyés una òstia:

1997
David Byrne

La segona edició va comptar amb l’espectacular Jim Rose Circus, Rage Against The Machine, Extremoduro, Sheryl Crown, Simple Minds, Sinéad O’Coonor, Echo & The Bunnyment, Hawkwind, David Byrne (amb un horrible i inadequat abric rosa i faldilla escocesa) i Alice Cooper. A aquesta segona edició una vaga d’aeroports va deixar a gran part del cartell a les seves ciutats d’orígen, havent de fer canvis de darrera hora. Així quan molts creien que veurien a Ziggy Marley es van trobar als berguedans Brams. En Titot em comentava abans de començar el concert que es posaria un fregona al cap per dissimular.

1998
Bob Dylan

L’any 1998 Neo Sala es va treure de la butxaca la frase “el cartell no és el més important”, i amb aquest plantejament The verve van decidir separar-se abans d’anar-hi i els anunciats Aerosmith també van caure del cartel. Si que hi van ser Dylan, Mojinos Escozíos, Beastie Boys, Garbage, Love of Lesbian, Nick Cave, Deep Purple, The Corrs… Els fotògrafs ens vam plantar per un contracte que obligaven a signar segons el qual l’organització era la propietària de les imatges. (Aquesta clàusula va tornar a aparèixer al recent Doctor Loft i, segons tinc entés, ningú ho va voler signar.)

(com va acabar el Glanstombury català? + fotos dins)

Però l’encertat espai del Doctor Music Festival va ser també la seva tomba. Fer un Glanstombury a les Valls d’Àneu tenia un cost impossible d’assumir. Arribar fins allà era una odisea, Patti Smith de poc no es queda a mig camí després de vomitar fins la primera papilla al mig de les corbes de la carretera, l’helicòpter va ser un mitja de transport necessari per portar als artistes (entre ells un Bob Dylan que va demanar ¡estufes¡ a l’escenari).

El transport de les infraestructures per muntar tota una ciutat del rock al mig dels Pirineus també tenia un cost estratosfèric i es diu que el major deute el van contraure amb telefònica per fer arribar líneas fins allà en una època en que el mòbil encara no existia massivament i internet era un estrany. A algú se li pot acudir avui en dia trucar des d’una cabina en un festival?

 
Jo vaig tenir la sort de poder dormir sota sostre les tres edicions però els que ho van fer en tendes van patir de valent amb la climatologia del Pallars: calor sahariana durant el dia i fred pirenaic per la nit, un contrast de temperatures difícil d’aguantar.

Al 2000 la vaca se’n va anar a pastar al principat d‘Astúries, mentre que amb les contractacions que ja tenien tancades amb antelació es van inventar el Gutiérrez Festival (Madrid, 1999), el Doctor Music Day a l’estadi Olímpic de Barcelona l’any 2003 i el Doctor Loft (Caselló d’Empúries, 2008).