ROCKVIU

Joe Cocker, Falset (Priorat), 2 d’agost de 1991

Era una tarda xafogosa d’agost, a Barcelona no hi ha res a fer, tot tancat, ni un cotxe pels carrers. Truco al company Aitor Ramos, un col·lega gràfic (i futur company de pis, però aquesta és una altre història amb final decebedor) que treballava com a càmera en una agència de notícies i em diu “t’apuntes a anar a veure a Joe Cocker a Falset?”. Abans de penjar el telèfon ja tenia la càmera penjada i sortia pitant cap Falset.

Resulta curiós que a un personatge amb un passat alcohòlic com Joe Cocker el convidin a tocar a una comarca vinícola com és el Priorat.

(en Massagran a la terra del vi)

Cotxe, carretera i manta i en poca estona ja som a Falset. La entrada, tot s’ha de dir, va ser triomfal. Anavem carregats amb càmeres de televisió i jo amb la meva de fotos i el primer comentari és evident “els de la tele ja són aquí!”. De nou la sensació de protagonitzar una versió local de Bienvenido Mr Marshall: tot el poble és al carrer, amb les taules i les cadires a la porta per ser testimonis en primera filera de la riuada de gent que, segons els han promés, posarà el nom de la població al mapa del món mundial gràcies al concert.

Disset anys després l’únic resultat vàlid que dona google de “Joe Cocker + Falset” és el post que vaig escriure el 10 de juny i un article de El Mundo de l’any 1996 parlant del malbaratament de fons i dobles comptabilitats al consistori de la comarca a l’època. Resulta que aquest concert va ser finançat per comptes foscos i segons em comentava Jordi Garrigós va deixar la població sense cap concert més en quinze anys.

Doncs si, els de la tele ja havien arribat i vam ser rebuts amb una amabilitat sorprenent, tothom ens convidava fotre xumades als porrons de vi i deixant-nos provar els embotits i teques de la zona. Vam dirigir-nos fins l’ajuntament on a la roda de premsa anunciada on no hi va aparèixer en Joe Cocker, només va xerrar l’alcalde dient allò tan bonic de la gran oportunitat que aquest concert suposa per la problació i convidant-nos a fer un glop. Entre una cosa i l’altre ja portàvem un bon torrat.

I després cap el concert. Un concert normalet sense que hi hagués res remarcable que el pogués diferenciar d’altres concerts del cantant amb veu trencada que havia fer a Barcelona.

No ho recordo, però segur que va dir allò de “sou el millor públic del món!” o “Falset, us portaré sempre al cor” (després de llegir el nom de la població en un xivato).