ROCKVIU

Coldplay, Espacio Movistar (Barcelona), 17 de juny de 2008

(crònica)

Crònica publicada a El Punt el dia 19 de juny de 2008

Concert per a privilegiats

música
COLDPLAY / XAVIER MERCADÉ.

+ Chris Martin, dimarts, a l’Espacio Movistar. Foto: X. MERCADÉ

Tot i ser un concert per a 1.650 privilegiats
(l’aforament total del local) que van guanyar l’entrada en un sorteig
fet des del web de Coldplay, a més de premsa i convidats, a les portes
de l’envelat de telefonia no hi havia aglomeracions ni fans preparant
conspiracions per saltar la tanca. Això sí, si t’estaves esperant al
voltant de l’Espacio Movistar cinc minuts tenies prou temps per haver
de dir que no a desenes de persones que atacaven amb la pregunta «Et
sobra alguna entrada?». El que sí que hi havia eren experts en l’art de
la revenda que oferien les invitacions per 80 euros minuts abans de
començar el concert.

Aquest concert a l’Espacio Movistar era la segona presentació mundial del disc Viva la vida or death and all his friends,
després de passar per Londres i abans de continuar a Nova York la nit
de Sant Joan. Tres concerts que serveixen a Coldplay d’assaig per a la
gira oficial que començarà el 14 de juliol a Los Angeles i que tornarà
a Barcelona (Palau Sant Jordi) el pròxim 6 de setembre, concert per al
qual també ja s’han exhaurit totes les entrades. Un disc amb un títol
inspirat en un quadre de Frida Kahlo i amb una portada basada en el
quadre La Llibertat guiant el poble, d’Eugène Delacroix. Tant
pel grafisme de la portada com per algunes de les cançons, ja els han
caigut acusacions de plagi. Els fans que eren a primera fila tenien els
braços adolorits de pessigar-se per saber si allò era real o era un
somni. Coldplay és un grup que ja ha assolit l’estatus de banda de
masses i és tot un luxe poder-los veure en un espai de poc aforament.

Chris
Martin va sortir a escena esperitat, com si es jugués l’ànima a canvi
de convèncer tots i cadascun dels presents. I després de l’intro instrumental Life in Technicolor, el grup va començar a disparar amb bales de plata iniciant el concert amb el primer single del nou disc, Violet Hill, traient la pols a dos clàssics com ho són Clocks i In my place i mostrant en públic per primera vegada la majestuositat de Viva la vida,
un tema condemnat a ser un dels clàssics del seu repertori, una peça
interpretada i concebuda per crear moviments sísmics en estadis. El que
més sobtava era el fet que gran part del públic ja coneixia fil per
randa les noves cançons d’un disc que no feia ni dos dies que era al
carrer. El mateix Chris Martin s’ho mirava sorprès i en va fer
referència durant el concert: «Increïble!»

Que Coldplay és Chris
Martin va quedar clar des del primer acord. Tots els focus l’apunten a
ell i les mirades no es desvien dels seus moviments desmanegats. La
resta de la banda (Johny Buckland a la guitarra, Guy Berryman al baix i
Will Champion a la bateria) funcionen com a fidels companys i eficients
músics d’un cantant que no perd l’empenta ni un sol moment quiet,
combinant el micròfon, la guitarra acústica i un piano i un teclat
repartits per l’escenari. Durant el concert van interpretar fins a vuit
temes del nou disc mesclats amb títols dels seus tres discos anteriors
com ara Fix you, Trouble i Square One, i el moment més
emotiu va ser quan tota la banda acompanyada només per una guitarra
acústica va pujar al primer pis per fer una interpretació nua de Yellow. També en acústic el bateria va tenir els seus dos minuts de protagonisme per cantar If I should fall of grace with God, de The Pogues, acompanyat a l’harmònica per Martin. Una pluja de confeti a Lovers in Japan va posar punt final a una hora i quart de concert que quedarà gravada a la memòria de 1.650 seguidors.

Lloc i dia: Espacio Movistar (Barcelona), 17 de juny