ROCKVIU

Nacho Vegas – La llegenda de Los Planetas, L’Auditori (Barcelona), 15 d’octubre de 2008

Deixem-ho clar: si Los Planetas són del tipus de bandes que o bé s’estimen amb passió o bé s’odien irremeiablement, la meva postura està més a prop de la segona opció que no pas de la primera.

Em dec haver creuat amb ells més d’una vintena de vegades en diferents escenaris durant quinze anys. Només un parell o tres de vegades m’han atrapat tot i que segurament seria per estar sota la influència de diferents estats anímics, psicotròpics i/o alcohòlics.

Així que no em veig amb gaire autoritat d’opinar gaire de l’homenatge d’ahir a L’Auditori i m’abstindré de donar el meu punt de vista per estalviar-me la fúria dels talibans planetaris. Us deixo amb una foto de Nacho Vegas que va estar molt ocurrent explicant les seves aventures amb J. mentre passejava per un polígono granadí.

Bé, només voldria remarcar un parell de cosetes:

Que la gent hauria d’aprendre a fer concerts d’homenatge. No pot ser que els canvis de backline siguin tan lents i farragososos i que durant la primera hora haguessin sonat poc menys de mitja dotzena de cançons.

I que part del la opino que pugui tenir sobre l’indie estatal, Los Planetas i els seus hereus la va deixar molt clar en Diego Apunt Manrique en aquest article d’El País.