ROCKVIU

Atom Rhumba, BAM/Mercè-Parc del Fòrum (Barcelona), 21 de setembre de 2007

Oi que alguna vegada he dit ja que el Fòrum es un espai odiós? Be, em reafirmo de nou: el putu Fòrum és odiós. Ara, després de travessar els centenars de policia de tots els cossos que hi ha nomes entrar, han posat unes tanques molt maques i per entrar fan donar una gran volta portant al públic com si fos un ramat, tots ordenats i que ningú s?escapi. Un cop dins la il·luminació segueix sent deficient i la senyalització nul·la: en cap moment vaig aconseguir esbrinar on collons era l?anomenat ?Auditori Petit?, ni jo ni molts despistats que preguntaven a tot arreu.

I el pitjor, el so. Els pobres d?Atom Rhumba mira que foten canya però intentaven fer-se escoltar sepultats pel so de l?escenari perpendicular on Quijano feia la seva actuació. Les interferències eren tals que van fer que els bascos deixessin anar més d?una maledicció des dels micròfons a més d?agrair al públic que haguessin escollit ?la copa i el puro? en comptes d?el ?cafè?, en referència a la competència sonora deslleial.

Article publicat a El Punt el dia 23 de setembre de 2007

Guillamino reinventa la sardana a la plaça Sant Jaume
El Fòrum es converteix en un caos sonor en la primera nit de concerts de la Mercè

Xavier Mercadé/Enderrock. Barcelona

+ Fortuny, durant la seva actuació a l’espectacle Música de Ball dirigit per Guillamino. Foto: X. M.

Hi ha casualitats que són punyents. L’inici dels
concerts del BAM a la Plaça Coromines va viure una d’aquestes
casualitats. Quan El Chico con la Espina En El Costado convidava Mazoni
a pujar a l’escenari mentre arremetia contra l’Ajuntament i l’alcalde
Hereu amb la cançó Antorchas por las plazas amb versos com «que
muera el civismo en manos de la libertad» o «Barcelona es aburrida»,
just en el moment en que la tornada anava a començar amb «una
casualidad», es va produir una apagada que va fer emmudir l’escenari, i
que va fer dubtar de la seva intencionalitat. Finalment tot va ser
fruit d’una desafortunada casualitat.

La Plaça Catalunya es va
omplir d’un univers molt particular format per rodamons habituals de la
zona, tota la comunitat gitana del carrer de la Cera, i dels barris de
Gràcia i Hostafrancs, barcelonins de tota mena i japonesos incrèduls,
tots units per fer el merescut homenatge al rei de la rumba, Peret, amb
un concert que va costar d’agafar ritme, però que va acabar fent ballar
tothom amb temes com La noche del hawaiano o La lágrima.

Guillamino també volia fer ballar la gent, però li va costar una mica més. Sota l’irònic títol de Música de ball
es va poder escoltar un espectacle arriscat, estrany i difícil. Una
proposta agosarada que unia la sardana amb altres expressions musicals.
Víctor Nubla i Dedo la van acostar cap a terrenys experimentals,
Llibert Fortuny va improvisar sobre ritmes sardanístics, i Lynn Youki
Project va endinsar-se en el rock acompanyat per La Bisbal Jove. Un
concert que va acabar amb la interpretació de Mimosa (Vicenç Bou) sobre
una base de ritmes pregravats i ballables.

A l’altre banda de la
ciutat, la línia groga del metro no parava d’escopir centenars de
persones que volien gaudir dels concerts programats al parc del Fòrum.
Aquest any, el recinte estrena unes tanques de seguretat per evitar les
aglomeracions, que ja durant la nit de divendres no es van produir,
però no s’ha solucionat el caos sonor. A l’escenari principal del BAM,
els bascos Atom Rhumba les van passar magres per tirar endavant el
concert, ja que el so del concert de Quijano a l’escenari de Cadena 100
envaïa el seu espai i feia que fos difícil de seguir, tal com van fer
notar els músics durant la seva actuació. A la resta del recinte, com
és habitual, mal il·luminat, va triomfar de matinada la proposta hip-hop dels andalusos SFDK a l’escenari MTV.