No tenim por de fer-nos grans.
No tenim por d’estar tots sols.
El nostre país petit creixerà enguany, malgrat la gent ufana i superba, més que mai.
El nostre país petit enguany és més a prop del seu somni.
No el barataríem per res.
No ens vinclarà la por, ni ens perderem en disputes insensates ni en laments.
De cada any som més a prop.
Recordo la frase de na F.: Mai serem tan joves com avui
I em ve al cap el poema d‘Ungaretti, del llibre l’Alegria, trad. J. Domènech. Ed. del Mall, Barcelona 1985:
Morir com les aloses sedejants
al miratge
O com la guatlla
passat ja el mar
als primers arbustos
perquè de volar
ja no en té ganes.
Però no viure del lament
com una cardina cegada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però els que ens apreciem ho hem de fer notar…
Besada.
Joan