Volem revisar els mites que han pretès responsabilitzar les dones de la pèrdua del paradís i les condemnen a esperar i a desfer, en lloc de crear i innovar en llibertat i goig.
Volem amarar-nos de les dones que ens han precedit, de tota la saviesa que hem aprés d’elles, assabentar-nos d’allò que cal desaprendre, triar la vida i defensar-la, inventar un nou paradigma de relació personal i gestió dels bens. Lloar les dones silenciades i rebutjades.
Gaudir de la resistència. Penetrar en el sentit d’un món més just i en igualtat, on allò més bell sigui la vida i no la submissió ni la dominació.
Ara toca desfer el punt de creuada
al canemàs de la vida,
desteixir la mort
i els clams de guerra
Ara li toca a Ulisses
i a tots els exercits uniformats
desbrodar la mort.
Us esperem a un lloc
on no hi viu la por
i no hi viurà mai més,
malgrat que sembli encara
el darrer bastió de la rancúnia
i els guerrers,
un cadàver vell que es fon
com un fong verinós.
Un lloc on no hi viu la por
és el meu lloc
el nostre lloc.
Afanyem-nos!
…/…
El carrer s’omple de veus
que ressonen.
La sal nova de l’alba
s’estén com la llum
a gran velocitat.
Nosaltres ens aixequem!
Com ocells, per instint,
alcem el vol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Èxit, com sempre! Ja ens en faràs la crònica precisa, amarada de poesia…