El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

17 d'abril de 2013
8 comentaris

Fer parlar les pedres: Gramòfon de runes a Pollença

L’Obra Cultural Balear de Pollença organitza la presentació del llibre de poemes Gramòfon de runes, de Maria Victòria Secall.  A la Tàfona de Can Reiet, carrer de sant Domingo 17. La presentació serà a càrrec de Sebastià Perelló i Elisenda Farré el proper divendres 19 d’abril a les 20 hores.
Hi col·labora el pintor Antoni Marquet Pasqual, amb dues obres pictòriques de gran format sobre poemes del recull i  Mateu Coll que cedeix la imatge de portada.

Volem revisar els mites que han pretès responsabilitzar les dones de la pèrdua del paradís i les condemnen a esperar i a desfer, en lloc de crear i innovar en llibertat i goig.

Volem amarar-nos de les dones que ens han precedit, de tota la saviesa que hem aprés d’elles, assabentar-nos d’allò que cal desaprendre, triar la vida i defensar-la, inventar un nou paradigma de relació personal i gestió dels bens. Lloar les dones silenciades i rebutjades.

Gaudir de la resistència. Penetrar en el sentit d’un món més just i en igualtat, on  allò més bell sigui la vida i no la submissió ni la dominació.

Ara toca desfer el punt de creuada
al canemàs de la vida,
desteixir la mort
i els clams de guerra

Ara li toca a Ulisses
i a tots els exercits uniformats
desbrodar la mort.

Us esperem a un lloc
on no hi viu la por
i no hi viurà mai més,
malgrat que sembli encara
el darrer bastió de la rancúnia
i els guerrers,
un cadàver vell que es fon
com un fong verinós.

Un lloc on no hi viu la por
és el meu lloc
el nostre lloc.

Afanyem-nos!

Volem la nostra Ítaca: la casa de l’amor,
no pas de la nostàlgia i el poder,
no pas de la venjança i de la propietat,
la casa de l’amor pastada a mà,
no pas fer veure que una fa
i anar desfent mentre s’espera,
no fos potser una ofensa no esperar.

…/…

El carrer s’omple de veus
que ressonen.
La sal nova de l’alba
s’estén com la llum
a gran velocitat.

Nosaltres ens aixequem!

Com ocells, per instint,
alcem el vol.

  1. Pollença -petita pàtria de na Xesca Ensenyat- no podia faltar a la teva festa.

    Èxit, com sempre! Ja ens en faràs la crònica precisa, amarada de poesia…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!