“la UE observa el procés català amb molt respecte” __ BIC 2424

Brussel·les decidirà sobre el procés català quan Catalunya decideixi

El delegat de la Comissió Europea a Catalunya i Balears, Ferran Tarradellas, assegura que “segueix” el procés sobiranista però li correspon ser “neutral” fins que “passi alguna cosa”

“La Unió Europea és com un bloc d’apartaments amb pisos grans com Alemanya, mitjans com Espanya o petits com Malta. La Comissió fa d’administrador de finques, això vol dir que si al pis d’Espanya la parella s’està discutint, la UE ho ha de seguir però és un problema que passa a dins a la casa, però finalment es barallen tant que decideixen aixecar una pared i obrir una porta i és quan l’administrador ha de dir alguna cosa”. Amb aquesta metàfora, el delegat de la Comissió Europea a Catalunya i Balears, Ferran Tarradellas, ha explicat la posició oficial de Brussel·les en el procés sobiranista català.

En una entrevista al programa Aquí Parlem de RTVE, dirigit per Lluís Falgàs, emès aquest cap de setmana, Tarradellas assegura que “la Comissió Europea veu el procés sobiranista amb molt respecte, les institucions europees són conscients del que està passant a Catalunya i li concedeixen una importància molt gran”.

“És un procés molt important, i la UE observa el procés amb molt respecte però ho hem de fer des d’una absoluta neutralitat”, afegeix l’alt funcionari europeu que recorda que hi ha veus a les institucions europees que defensen la continuïtat de Catalunya dins la Comunitat Europea en cas d’independència. “El que està passant és un problema entre els ciutadans de Catalunya i els ciutadans de l’Estat espanyol, i hem de ser neutres respecte el que hagin de dir entre les dues parts interessades”, conclou Tarradellas. “Si passa alguna cosa, llavors decidirà, apunta Tarradellas.

Aquí Parlem – El procés europeu i català – 9/3/2013Veure vídeo

Nació Digital: Josep M. Torrent:

” I el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, també té dret a discrepar de Rodríguez Sol i ordenar el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres Dulce que el cessi. Tot és legítim. Encara que no ens agradi; encara que estiguem més a prop del fiscal cessat que del fiscal que cessa; o que puguem creure que l’actitud de Madrid és poc democràtica i coarta la llibertat d’expressió, la veritat és que el ministre de Justícia i el fiscal general de l’Estat tenen dret a fer el que han fet. És una decisió política i és l’intent de tapar la boca a aquells que discrepen de la tesa oficial, però poden fer-ho.”

Aquest fiscal és un Sol

Per explicar el cessament del Fiscal Superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, la portaveu del govern central, Soraya Sáenz de Santamaria, ha utilitzat una imatge que ho explica perfectament. Ha vingut a dir: “Avui he sentit que el govern català ha cessat un càrrec [Joan Prat, delegat de la Generalitat a Brussel·les] perquè no té un perfil prou sobiranista i li ha perdut la confiança. Això és el que ha passat amb el fiscal cessat”. Clara i contundent; no hi ha cap mena de dubte.

Però què ha fet perdre la confiança en el fiscal Rodríguez Sol? Doncs que ha comès el delicte de pensar, reflexionar i analitzar en veu alta. I dir coses com aquestes:

• que considera legítim que Catalunya aspiri a consultar als seus ciutadans sobre el seu futur polític tot i que avisa que no hi ha un marc legal que permeti un referèndum sobre la independència
• que aposta per buscar una alternativa en preguntes que respectin la legalitat
• que davant la previsible negativa de Madrid a permetre un referèndum sobre la independència hi ha alternatives com utilitzar la llei de consultes
• que hi ha un marc legal molt concret però que també cal intentar connectar amb una realitat social d’una part important de la població de Catalunya que creu que és millor per a Catalunya un altre model a l’actual
• que al poble cal donar-li la possibilitat d’expressar el que vol, i
• que totes les lleis es poden modificar i cal valorar si la norma [la Constitució] segueix responent a una realitat social com va ser l’any 78 o si hi ha una realitat diferent, plural, que aconsellaria una modificació.

Això és el que deia el fiscal en una entrevista i que no ha agradat al govern central (per això l’han cessat). Clar que si hem de fer cas a les declaracions públiques tampoc ha agradat a l’expresident de la Generalitat, José Montilla, o a l’actual líder del PSC, Pere Navarro.

Està clar que el superior del fiscal Rodríguez Sol, el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres Dulce, té dret a retirar-li el suport i cessar-lo (el mes de novembre del 2012, Torres Dulce, ja li va cridar l’atenció per haver obert diligències contra el diari El Mundo per la seva informació sobre un informe policial –que encara ningú no ha trobat qui l’ha fet—que atribuïa comptes secrets a Suissa al president de la Generalitat, Artur Mas).

I el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, també té dret a discrepar de Rodríguez Sol i ordenar al fiscal general de l’Estat que el cessi. Tot és legítim. Encara que no ens agradi; encara que estiguem més a prop del fiscal cessat que del fiscal que cessa; o que puguem creure que l’actitud de Madrid és poc democràtica i coarta la llibertat d’expressió, la veritat és que el ministre de Justícia i el fiscal general de l’Estat tenen dret a fer el que han fet. És una decisió política i és l’intent de tapar la boca a aquells que discrepen de la tesa oficial, però poden fer-ho.

El gran servei a la democràcia de Martín Rodríguez Sol, el fiscal cessat, no és dir allò que molts catalans comparteixen: que el país té dret a pronunciar-se sobre el seu futur. El gran servei de Rodríguez Sol, recordem-ho, un alt funcionari de l’estructura de l’Estat, és posar al descobert que hi ha alternatives legals per fer una consulta sobre la independència. Que es pot fer. Que hi ha escletxes legals que ho possibiliten. I aquesta afirmació, venint de qui ve, és impagable. Gràcies fiscal.

Respon

Salvador Molins i Escudé ha dit:

10 de març de 2013 a les 10:34 pm

“És molt encertada l’actitud dels eurodiputats d’internacionalitzar l’ofensiva anticatalanista espanyola, perquè aquesta també és un atac als fonaments democràtics”

Editorial Nació Digital:

Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC), Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda, en nom d’ERC, van presentar ahir una pregunta a la Comissió Europea per posar-la al corrent de la defenestració del fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, per haver parlat tímidament d’una consulta legal. Els eurodiputats pregunten si la justícia espanyola té un dèficit d’independència segons les autoritats europees, cosa que és del tot evident en aquest cas. És molt encertada l’actitud dels eurodiputats d’internacionalitzar l’ofensiva anticatalanista del govern espanyol, perquè aquesta també és un atac als fonaments democràtics. La UE ha de fer de garant perquè en la seva obessió antisobiranista la democràcia no es vagi erosionant dia a dia a Espanya. No és un problema només del PP sinó també del PSOE. El socialista Juan Carlos Rodríguez Ibarra, membre del Consell d’Estat, es va atrevir ahir a titllar de colpista la reivindicació catalana, presentant amb grolleria el món al revés. Precisament el procés que ha iniciat Catalunya si alguna cosa resulta és escrupulosament democràtic, i avança a base d’eleccions, el Parlament i l’organització d’una consulta. No és el cas certament de la posició dels partits espanyols fonamentada en els aparells d’Estat.

Respon
Salvador Molins i Escudé ha dit:

10 de març de 2013 a les 10:48 pm

I si quan hem votat “sí” ells diuen que no!?

Abans o després caldrà la ruptura, no ens refiem d’espnaya una vegada més! perquè ens fotaran, com sempre.

Preparem la Declaració d’Independència i tirem pel dret quan més aviat millor!

Respon
Salvador Molins i Escudé ha dit:

10 de març de 2013 a les 11:08 pm

Nació Digital: Josep M. Torrent:

” I el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, també té dret a discrepar de Rodríguez Sol i ordenar el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres Dulce que el cessi. Tot és legítim. Encara que no ens agradi; encara que estiguem més a prop del fiscal cessat que del fiscal que cessa; o que puguem creure que l’actitud de Madrid és poc democràtica i coarta la llibertat d’expressió, la veritat és que el ministre de Justícia i el fiscal general de l’Estat tenen dret a fer el que han fet. És una decisió política i és l’intent de tapar la boca a aquells que discrepen de la tesa oficial, però poden fer-ho.”

Aquest fiscal és un Sol

Per explicar el cessament del Fiscal Superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, la portaveu del govern central, Soraya Sáenz de Santamaria, ha utilitzat una imatge que ho explica perfectament. Ha vingut a dir: “Avui he sentit que el govern català ha cessat un càrrec [Joan Prat, delegat de la Generalitat a Brussel·les] perquè no té un perfil prou sobiranista i li ha perdut la confiança. Això és el que ha passat amb el fiscal cessat”. Clara i contundent; no hi ha cap mena de dubte.

Però què ha fet perdre la confiança en el fiscal Rodríguez Sol? Doncs que ha comès el delicte de pensar, reflexionar i analitzar en veu alta. I dir coses com aquestes:

• que considera legítim que Catalunya aspiri a consultar als seus ciutadans sobre el seu futur polític tot i que avisa que no hi ha un marc legal que permeti un referèndum sobre la independència
• que aposta per buscar una alternativa en preguntes que respectin la legalitat
• que davant la previsible negativa de Madrid a permetre un referèndum sobre la independència hi ha alternatives com utilitzar la llei de consultes
• que hi ha un marc legal molt concret però que també cal intentar connectar amb una realitat social d’una part important de la població de Catalunya que creu que és millor per a Catalunya un altre model a l’actual
• que al poble cal donar-li la possibilitat d’expressar el que vol, i
• que totes les lleis es poden modificar i cal valorar si la norma [la Constitució] segueix responent a una realitat social com va ser l’any 78 o si hi ha una realitat diferent, plural, que aconsellaria una modificació.

Això és el que deia el fiscal en una entrevista i que no ha agradat al govern central (per això l’han cessat). Clar que si hem de fer cas a les declaracions públiques tampoc ha agradat a l’expresident de la Generalitat, José Montilla, o a l’actual líder del PSC, Pere Navarro.

Està clar que el superior del fiscal Rodríguez Sol, el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres Dulce, té dret a retirar-li el suport i cessar-lo (el mes de novembre del 2012, Torres Dulce, ja li va cridar l’atenció per haver obert diligències contra el diari El Mundo per la seva informació sobre un informe policial –que encara ningú no ha trobat qui l’ha fet—que atribuïa comptes secrets a Suissa al president de la Generalitat, Artur Mas).

I el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, també té dret a discrepar de Rodríguez Sol i ordenar al fiscal general de l’Estat que el cessi. Tot és legítim. Encara que no ens agradi; encara que estiguem més a prop del fiscal cessat que del fiscal que cessa; o que puguem creure que l’actitud de Madrid és poc democràtica i coarta la llibertat d’expressió, la veritat és que el ministre de Justícia i el fiscal general de l’Estat tenen dret a fer el que han fet. És una decisió política i és l’intent de tapar la boca a aquells que discrepen de la tesa oficial, però poden fer-ho.

El gran servei a la democràcia de Martín Rodríguez Sol, el fiscal cessat, no és dir allò que molts catalans comparteixen: que el país té dret a pronunciar-se sobre el seu futur. El gran servei de Rodríguez Sol, recordem-ho, un alt funcionari de l’estructura de l’Estat, és posar al descobert que hi ha alternatives legals per fer una consulta sobre la independència. Que es pot fer. Que hi ha escletxes legals que ho possibiliten. I aquesta afirmació, venint de qui ve, és impagable. Gràcies fiscal.

Respon

BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.