SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
Comença el torn de les mocions dels grups municipals, però alguna cosa falla. Són sis mocions: dues d’ICV, una d’EUiA, una de l’Entesa i dos del PP. Només es discuteix la d’EUiA i la de l’Entesa. La resta queden damunt de la taula a petició dels propis promotors.
Aquesta és una de les vegades que et qüestiones el rigor amb que actuen els grups municipals.
Sí, perquè no és seriós tramitar una bateria de mocions quan només són esquemes de treball i decidir posteriorment si s’està en condicions o no de defensar-les. Recordem que són mocions pendents del Ple anterior i avui, un mes després, es tornen a postergar com paper mullat. Si no estaven encara prou treballades perquè es presentaven?
La moció d’EUiA fa referència a la proposta de mancomunar el servei de transport públic amb altres municipis veïns. És una típica moció de “pega dolça”. Vull dir que el tema és tan llaminer i tan de calaix, que ningú s’hi oposa. Encara que el redactat de la moció només en recull l’últim antecedent, el tema és un clàssic dins de la història del transport públic local. Tanmateix, per mancomunar, la decisió final està a mans de la Generalitat i aquesta es veu molt condicionada pels interessos de les companyies concessionàries del transport interurbà, les quals veuen la penetració del transport urbà a un altre municipi com una competència deslleial. El resultat, menys serveis de transport per als usuaris i poca eficiència de les xarxes (inversions públiques i privades) existents.
Per tant, tots els grups es manifesten a favor de la proposta amb un discurs generalista sobre les bondats del transport públic i el seu possible abast territorial, tret de l’Entesa per Sabadell. La seva portaveu, Virginia Domínguez, després de manifestar l’acord amb la moció destaca que els seus objectius ja són recollits en el Pla de mobilitat urbana 2009-2014. Així doncs més que plantejar el que ja està aprovat, diu, el que cal és conèixer com s’ha desenvolupat des de l’octubre del 2010 (data de l’aprovació) i pregunta al govern per les gestions fetes.
Des del govern contesta Francisco Bustos. Explica com les converses amb els Ajuntaments de Sant Quirze del Vallès i de Barberà del Vallès han permès en el primer cas implantar una línia de nova i en el segon un petit allargament de la línia existent. Altres propostes, però, fins ara no han comptat amb el vistiplau de la Generalitat.
Tot plegat un resultat minso si considerem els comentaris anteriors sobre les grans possibilitats que ofereix la xarxa de transport de Sabadell. Pel que ha dit el govern es dedueix que només han parlat amb els ajuntaments de les rodalies, no s’han fet gestions amb les concessionàries del transport interurbà, el veritable moll de l’os del tema. Sense convenis amb les diferents concessionàries, com es va fer en altres èpoques, poc s’avançarà en mancomunar i integrar el transport públic local. Però per això cal una gestió política més imaginativa, espavilada, i l’actual, tal com s’ha explicat, dóna mes la impressió d’anar fent la viu viu a l’espera d’allò que disposi el govern de la Generalitat i la punyent realitat demani.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!