SAMFAINA VALLESANA

Tal com comentàvem en l’apunt anterior, la segona i última  moció és la de l’Entesa per Sabadell sobre els edificis abandonats en els solars industrials situats a banda i banda del riu Ripoll. La magnitud del seu impacte motiva la petició d’elaborar un pla d’actuacions urgents amb la finalitat d’eliminar els riscos físics i ambientals. Només cal accedir al document adjunt per a fer-vos una idea de la grandària del problema i del risc físic que representa per a les persones al ser zones de lliure accés.

Per qui llegeixi aquest apunt i no conegui el Ripoll ha de saber que el riu i les seves lleres actualment no presenten la degradació mostrada per les fotografies adjuntes, tot el contrari. L’any 1995 s’inicià la seva recuperació —era una claveguera a cel obert— des de les hores la Generalitat i els successius governs municipals hi han esmerçat molts recursos econòmics i humans per mantenir permanentment polítiques de recuperació i regeneració. Actualment tot el recorregut del riu pel municipi de Sabadell és una zona d’espai verd i de lleure integrada en el rodal de la ciutat on hi podem observar diversitat de plantes i fauna pròpia del seu ecosistema aquàtic. Són precisament aquestes condicions ambientals i la intensa utilització diària i dels caps de setmana el que encara dóna més rellevància a la necessitat urgent d’intervenir en aquest focus de degradació extrema situats en les zones adjacents al riu.

Les esmentades instal·lacions estan en terrenys privats, són els seus propietaris els primers responsables dels presumptes danys. Per aquest motiu la Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa, en la defensa de la moció destaca la responsabilitat de l’administració de garantir la seguretat de les persones, la salubritat pública i la protecció del medi, més quan la propietat s’inhibeix clarament.

La majoria dels grups municipals manifesten el seu acord amb la moció. En Carles Marlés, d’ICV, hi afegeix l’alerta de fer extensiu aquest objectiu a la resta de la ciutat. L’actual situació de crisi, diu, està fent proliferar un elevat nombre de naus abandonades que pel seu estat i accessibilitat són especialment perilloses per a aquelles persones que hi busquen materials per a emportar-se o s’hi pensen aixoplugar.

La sorpresa la dóna CiU, s’oposa a la proposta adduint que la llei ja contempla el deure urbanístic de conservació i només cal complir-la. Fa una exposició com si es parlés d’un fet aïllat o fos un succés recent. Li preocupa, afegeix, que del Pla se’n derivin noves mesures o obligacions. Ah! Vet aquí les pors. Tal com es veu, el neguit de CiU per preservar l’estatus de la propietat supera al PP o aquest representa uns interessos econòmics més allunyats del Ripoll.

Des del govern, el Joan Manau responsable d’urbanisme, amb un to reposat i com qui vol treure ferro a la proposta respon que estan fent complir la llei, com esmenta el portaveu de CiU, i per tant no tenen cap inconvenient en dir-ne un pla d’actuació d’allò que ja estan realitzant. Hi ha dotze expedients oberts, explica, i per ara els propietaris estan responent correctament. La seva intervenció dóna ales al portaveu de CiU i insisteix en no aprovar una moció que segons el seu parer no serveix per a res. La Virginia Domínguez persisteix en destacar l’actuació urgent per la singularitat del volum, concentració i nivell de risc, però CiU manté la seva postura.

El problema, segons el Joan Manau,  ja està en curs administratiu (caldria conèixer les dates d’obertura dels expedients, la moció fa més d’un mes que és coneguda) però jo d’ell no dormiria tranquil. Penso que hauria de fer-se amb un informe on es llistessin les situacions de més risc, com ara pous, encavallades o parets en situació de col·lapse, i exigir una actuació ràpida de tapar o d’enderrocar. Els bombers quan actuen i els hi sorgeix un risc d’aquest tipus, mai no deixen el lloc en situació de risc eminent. Després la continuïtat del procediment administratiu ja farà el seu curs i vetllarà per l’adequat arranjament del lloc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!