SAMFAINA VALLESANA

Ara cal concretar, doncs, la plantilla prevista pel 2012 i els respectius llocs de treball. En aquest dictamen cap grup de l’oposició mostra discrepàncies respecte el volum global de personal. Les disconformitats amb la proposta es centren més en l’estructura de comandament, excessivament piramidal diuen, en l’optimització, la idoneïtat o no de certs llocs de treball i en l’esbiaixada gestió política.

La portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virginia Domínguez, destaca la utilització política de la gestió de personal. Posa  de relleu l’increment sense mesura de les places de lliure designació. Una possibilitat que la llei preveu per poder situar els funcionaris més idonis en llocs de treball singulars i que el govern municipal està utilitzant sense fer un procediment obert i transparent per a tota la plantilla, com seria un concurs intern. Fet que fa suposar la incorporació per aquesta via de persones ideològicament afins en determinats llocs de treball a banda de la seva professionalitat. La portaveu concreta: l’any 2008 hi havia 3 places d’aquest tipus, avui se’n proposen 38, que vol dir 70 funcionaris recol·locats d’aquesta forma. Insisteix també, en la discrepància ja mostrada en altres plens, sobre els comissionats (figura tècnica que pràcticament supleix al polític), i manifesta la seva estranyesa sobre el cicle dels càrrecs eventuals els quals primer es redueixen però les mateixes persones més endavant accedeixen a la plaça de funcionaris. Tot això la porta a una conclusió: no es gestiona amb l’objectiu d’aconseguir  una administració pública professional on es defensin els principis d’objectivitat, integritat i imparcialitat sinó que es prima la fidelitat a un projecte polític.

La Carmen Garcia, portaveu d’ICV, defensa amb dades com el volum de la plantilla no és desmesurat però li falta optimització. Destaca com la partida per la compra de bens i serveis es quasi del mateix import que la de personal. La xifra indica, diu, com molts serveis són contractats externament quant es podrien prestar directament des de l’administració local. Això i el fet d’utilitzar per a la gestió un model organitzatiu excessivament piramidal, avui desfasat, fa que no s’optimitzin el recursos humans disponibles, n’esmenta l’exemple de Serveis Socials o algunes de les funcions atribuïdes a la policia municipal.

Des d’EUiA després de subratllar que els grans sous dels alts càrrecs són inacceptables, fan una critica més dirigida a com es gestiona la policia municipal. Pregunten si calen els quatre policies dedicats a escolta, si és necessari que els 10 agents de la unitat d’informes siguin de lliure designació o si cal mantenir la Unitat de Reforç Policial la qual amb 30 agents ens costa només en complements de sou uns 300.000 euros.

Pot sorprendre però ni CiU ni el PP intervenen durant tot el debat malgrat la rellevància política i econòmica del tema. Ja s’ha comentat altres vegades que, el portaveu CiU, com a representant del partit responsable de les actuacions de la Generalitat, no troba la forma adient de fer oposició. Possiblement ha optat per callar i passar de puntetes. El cas del PP ja no és gens estrany, progressivament és més evident el seguiment que fa del PSC i com aquest s’acomoda per recollir el seu vot.

Entesa, ICV i EUiA, com si s’haguessin posat d’acord, esmenten sense repetir-se, els punts més dèbils o contradictoris del govern en matèria de personal. Davant d’això el ponent, el Ramón Burgués del PSC, repeteix una i altra vegada que totes les contractacions són fetes complint la llei (només faltaria, tot i així alguna vegada els tribunals els hi han esmenat la plana. Justifica l’escorta del Sr.Bustos i els complements econòmics de la policia per la seva responsabilitat i dedicació. Es declara defensor de l’administració pública i afirma que en aquestes circumstàncies  la milloren. Ho exemplifica amb la metàfora: “quan hi ha una crisi es pot agafar de dues maneres: uns plorant i uns altres venent mocadors”. No és moment de filosofar, penso, però el mot “venent” connota un sentit d’aprofitar-se de la situació susceptible de fer pensar.

Finalitza els torns d’intervencions entre els tres grups de l’oposició i el ponent amb una situació d’empat en el debat polític, mirall de com entén cadascú la gestió del personal a la funció pública. Es podria passar ja a la votació i tancar el tema, tanmateix intervé  el Sr.Bustos. Explica que ho fa perquè quedin a l’acta respostes que no s’han donat (ep! Sr. Burgués) però en realitat és un al·legat desordenat on parla d’ell mateix passant d’un tema a l’altre  repescant el que li ha passat pel cap durant la polèmica. Ho fa en un to exaltat, res a veure en com s’ha comportat tothom anteriorment. Després de recordar com els càrrecs de confiança i els regidors es van abaixar el sou a l’inici del mandat, simplifica la polèmica amb un emplaçament als grups de l’oposició (tal com s’ha comentat en l’apunt anterior) per renunciar a les seves retribucions si no hi estan d’acord. Explicita la seva defensa de l’administració, ens diu que professionalment és funcionari; que ell necessita escorta i només hi està dedicat un policia; que diu allò que pensa i no deixarà d’anar per lliure; que com tots els alcaldes de Sabadell està impregnat de “sabadellenquisme”. Que els temes de seguretat i policia no s’han de polititzar… i acaba demanant disculpes pel to i repetint que ell només té un escorta i el necessita.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!