SAMFAINA VALLESANA

INDRETS IGNOTS I PROPOSTES DE FUTUR

Amb un sol espatarrant que no molestava, vam seguir fins al final del carrer de Sant Ferran. Allà, va sorprendre l’antiga casa de pagès situada al mig de carrer just l’altra banda de la línea de terme, fou la primera sorpresa. Algú digué,  “mira que he vingut vegades i vegades a “els encants” del diumenge i mai l’he vista”. Vam bordejar les instal·lacions de l’actual Mercantil i de l’OAR de Gràcia, enfilàrem pel final de la estroncada carretera de Caldes cap el carrer de Viladomat, lloc on visitàrem una de les places ignotes de Sabadell, la plaça de Fiveller, desconeguda per la majoria dels presents. Atrapada dins de l’illa de cases, dissimula el seus accessos sota l’aparença d’entrades a naus industrials. Tanmateix, és un espai acollidor, d’escàs enjardinament però sense faltar-hi els bancs i el vial pel pas de vehicles, sembla talment una placeta de poble de muntanya. El fet va donar lloc a parlar d’una segona plaça, situada entre els carrers de Cellés i de Viladomat amb l’entrada pel Roger de Flor, però inaccessible al gaudi dels veïns, la plaça del Fantasma, que l’Ajuntament  manté tancada  malgrat les diverses peticions d’obertura fetes des de l’Associació de Veïns i de l’El Ciervo.

Vam continuar per davant de l’IES Pau Vila on ens mostraren el lloc on se suposa hi ha el refugi aeri, recentment protegit com a “espai d’expectativa arqueològica”. Després de contemplar les magnífiques naus d’obra vista de l’antiga Espanya Industrial, retornàrem cap a les instal·lacions de la Policia Municipal davant de les quals es preveu construir la nova escola bressol. Aquí els representants de l’Entesa ens explicaren com van evitar que els monumentals eucaliptus fossin tallats.

Vam continuar en direcció a la via dels FGC pel carrer de Permanyer, un dels carrers que l’Entesa proposa com a eix cívic pel barri de Gràcia. Situats a tocar de la via del tren, no costa gaire imaginar-se l’impacte que produiria la presència d’aquest possible connector travessant tot el barri amb el terra a un sol nivell, arbres i bancs, mobilitat invertida on calgui i persones de passeig per tot el seu recorregut. Aquesta és una de les assignatures pendents a Gràcia: la transformació urbana de voreres i carres. A banda de les intervencions fetes a les places, el reticulat del seus carrers mai no ha rebut una actuació urbanística que l’alleugeri d’aquesta imatge austera i monòtona d’urbanisme industrial.

Passàrem cap al barri de Can Feu pel pont elevat per damunt dels FGC. Penso que poques persones de Sabadell, fora dels residents de la zona, coneixen aquest pas i el correcte l’arranjament fet als entorns d’on arrenca. Coincideix  amb el soterrament de l’entrada viària més concorreguda de Sabadell, la rambla d’Ibèria. Això fa que situats dalt del pont es poden contemplar els dos barris, el sector intermedi de “les galàxies” i alhora la cruïlla de dues de les infraestructures rellevants de Sabadell. Els representants de l’Entesa aprofitaren l’ocasió per mostrar-nos l’abast del passeig que proposen en demanar que el soterrament s’iniciï al castell de Can Feu, fet que significaria una permeabilitat, quasi de somni,  entre els carrers dels dos barris. Satisfets en explicaren com arran de l’acceptació a les al·legacions fetes al projecte en curs, s’ha evitat l’enderroc de 19 edificis de recent construcció.

Continuàrem pel carrer de Sobarber, que queda tallat per la voluminosa edificació de la fàbrica Baygual Llonch, on en temps de guerra si fabricaren avions de combat i encara conserva el refugi aeri. Van seguir pel carrer de Jacquard cap a ponent per accedir a la plaça de Can Feu on els nostres amfitrions ens mostraren com eren de justificades les peticions de la Associació de Veïns perquè fos arranjada de dalt a baix. Aquest espai reduït, limitat pels blocs de pisos i les cases jardí, possiblement acumula el rècord de més activitats per metre quadrat de Sabadell. Can Feu sempre ha gaudit d’una activitat associativa intensa i la plaça ha estat l’àgora de totes les seves activitats i el punt de trobada per a les relacions de veïnatge. També ens comentaren que estan pendents d’una resposta per part de l’Ajuntament sobre la disponibilitat d’un espai social al recent comprat Castell de Can Feu, i de la data de realització  del Parc de Can Feu a la zona adjacent amb els Merinals, obra per la qual l’Ajuntament ja fa molt de temps que disposa dels diners.

Pels carrers dels Germans Farguell i del Doctor Almena, vam fer el recorregut del sector industrial situat a l’est de Can Feu, farcit de petites i mitjanes industries. Vam arribar a la cruïlla amb el passatge dedicat a l’enginyer que va dirigir l’arribada dels FGC a Sabadell l’any 1922 i que dissenyà el pas del tren per la superfície a través del carrer de l’Horta Novella fins la plaça del Gas. La magnitud de les protestes van fer desistir la companyia i posteriorment es realitzà el túnel actual amb sortida a la Rambla.

Des del passatge de l’Enginyer Playà, per darrera de l’estació dels FGC, accedírem al carrer del Comte Jofre on hi fa cantonada la seu del Casal de Can Capablanca. Mentre gaudíem del pica-pica previst per l’Entesa, que incorporava tocs d’excepcionalitat per trobar-nos en la seu d’especialistes de la restauració, intercanviàrem les últimes impressions sobre el recorregut fet.

Finalment ens acomiadàrem i vam quedar convocats per fer la visita al llegendari barri de Ca n’Oriac i el més recent barri de Torreguitart.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!