SAMFAINA VALLESANA

Amb la segona moció i primera d’EUiA es demana instar al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte que no retiri l’assignatura “Educació per a la ciutadania”. Com és de suposar, a pesar de la petició, el govern central farà orelles sordes i continuarà amb l’abolició de l’assignatura. És en aquest sentit que la moció alhora inclou una petició al Consell d’Entitats Ciutat i Escola perquè s’ofereixin tallers i activitats relacionades amb l’assignatura “Educació per a la ciutadania”, per sensibilitzar i educar en la cultura de la diversitat familiar i la diversitat afectiva-sexual.

La moció rep el suport dels grups d’ICV, d’Entesa per Sabadell i el PSC, mentre CiU es fa l’orni amb l’argument de no ser competència municipal. El PP ens “atonyina” amb un discurs llarguíssim i mal llegit, on intenta justificar l’eliminació de l’assignatura per part del Ministerio. Pel to i els continguts (les sis hores de ple també hi juguen un paper, són les dotze de la nit i sense refrigeració) a més d’un ens fa la impressió d’estar escoltant una proclama d’èpoques passades. Valgui com a mostra un dels comentaris del portaveu del PP adreçant-se al ponent Juan M. Mena: entenc la seva indignació perquè s’eliminen aquells temes relacionats amb l’adoctrinament polític i afectiu… I aquesta acusació prové d’una boca del PP!

Amb raó la rèplica del ponent és contundent i li recorda com al retirar l’Educació per la Ciutadania també es bandegen els continguts relacionats amb la Cultura de la Pau, la utilització del diàleg per a resoldre conflictes i el coneixement de tot allò que significa la violació del Drets Humans. Tot plegat, insisteix, molt lluny del tracte de manual del Kamasutra que l’assignatura rep per part del PP. La moció és aprovada amb els vots d’EUiA, ICV, Entesa i PSC. S’absté CiU i rep el vot en contra del PP.

La segona moció d’EUiA no aconsegueix aquest consens, millor dit, no aconsegueix cap consens. En realitat és una moció feta per la UGT i pel que sembla EUiA és l’únic grup que la va acceptar sense fer-hi cap esmena. Proposa un aiguabarreig d’acords de diversa rellevància. Des d’insistir en la defensa del servei públic a demanar a les entitats municipalistes una gran manifestació contra la llei del dèficit zero (sic). Però la única finalitat de la moció és demanar també la continuïtat de tots els serveis, el manteniment integral de la plantilla i les seves condicions salarials. Així la UGT diu alguna cosa formal, encara que sigui amb retard, davant els fets greus del govern, el seu aliat ideològic.

Els grups polítics són coneixedors de la situació que motiva la presentació de la moció, així no es d’estranyar la seva reacció adversa i per alguns fins i tot còmoda. ICV explicita estar d’acord amb el rerefons però la troben fora de lloc un cop s’ha votat l’acomiadament del personal. La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa, afegeix als comentaris d’ICV que en l’exposició de motius es parla d’una crisis sense autors, com un mal genèric a tots els ajuntaments, sense voler especificar les responsabilitats del govern municipal en el cas de Sabadell. Vam demanar a la UGT, diu, que s’afegís aquesta concreció i després a EUiA i es lamenta que no fos recollida. CiU, segura del què diu, ho despatxa amb l’afirmació de ser una moció oportunista i el PP l’associa al punt tractat sobre l’acomiadament de personal on ja han definit la seva postura. Des de les files del govern intervé la Montserrat Capdevila, qui exposa el seu desacord en coherència amb allò aprovat (acomiadament del personal) i l’acatament de la normativa com a govern.

En la rèplica, la portaveu d’EUiA, Marisol Martínez ens fa una d’aquelles filigranes habituals en ella. Òbviament un redactat de la UGT no reconeixerà la deficient gestió d’aquest govern municipal, un dels ingredients que han propiciat els acomiadaments aprovats. La portaveu podia haver esmentat com a única autoria de la moció a la UGT i punt, així la proposta accedia al Ple dignament i cadascú quedava situat allà on calia. No, se la fa seva i en conseqüència implícitament entra en contradicció. Les crítiques que ostentosament li hem sentit a dir a la portaveu en aquest mateix ple, contra el govern del Sr.Bustos, passen a ser paper mullat. La moció se la sent tan seva, que una vegada més, no accepta el diàleg ni cap redactat de consens. Fins i tot hi ha un moment de la seva intervenció que ens deixa un lleuger gust de sarcasme, quant diu no entendre la postura dels grups si la majoria es mostren defensors dels serveis públics, i els acusa de dir una cosa i fer-ne una altra. Això de representar a la UGT en el Ple, encara que acabi en res, l’omple de satisfacció i pel què es veu és l’únic que compta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!