Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, la Gisela Alcón ha presentat, en el marc del Museu d’Esperanto de Subirats, el seu treball d’investigació per recuperar la figura de la vendrellenca Maria Julivert Aulés.
Dissabte, davant d’un auditori expectant, la Gisela Alcón ens explica com a partir d’una fotografia del grup esperantista dels anys vint, en la qual s’hi troba la seva àvia, ha descabdellat la vida d’una dona que se significà pel seu activisme cultural, feminista i esperantista durant els anys 20 del segle passat en El Vendrell.
La investigadora en primer lloc contextualitza la protagonista. Descriu les característiques del Vendrell a primers del segle XX i fa una il·lustració molt didàctica sobre la societat catalana de l’època, destacant-ne els minsos drets de la dona i la seva baixa formació al ser discriminada vers els homes. Recordem, diu, que el nivell d’analfabetisme entre les dones a Catalunya en el 1900 era del 69%. En aquest context social al 1888 neix la Maria Julivert Aulès. El seu pare era un industrial, això fa pensar que gaudí d’una bona formació en un ambient avantatjós respecte a altres dones de la vila.
La ponent, a partir d’aquí, ens dóna a conèixer els esdeveniments més transcendents relacionats amb la vida d’aquesta singular dona, agrupant la seva biografia en tres blocs: dinamitzadora de “Frateco”, bibliotecària i cronista. Amb el risc involuntari de trair la magnífica exposició feta per la Gisela Alcón, plena de detalls i dates que de mica en mica permeten teixir la vida de la Maria Julivert, i reviure les inquietuds socials de l’època, faig un resum dels tres blocs.
DINAMITZADORA DE “FRATECO”
Arran del Congrés Internacional d’Esperanto a Barcelona en el 1909 es crea el grup esperantista “Frateco” (“Fraternitat”) en El Vendrell. En el 1913 la Maria Julivert hi fa cursos d’Esperanto per a dones de nou a deu del vespre, quatre dies a la setmana. Una vegada finides les classes es parla de filosofia, de literatura, etc. Així no sols s’aprenia una llengua de comunicació, sinó que es podien satisfer unes inquietuds intel·lectuals pel fet de participar a les classes. Es trenca així el monopoli del grup intel·lectual d’homes i les dones comencen a prendre-hi part. “Frateco”, a partir de la presència de la Maria Julivert, obre la porta al món de la cultura amb majúscula: vetllades musicals i literàries, obres de teatre en català o esperanto, etc. Tot plegat conforma un grup plural, democràtic, on s’hi troben representades una diversitat de professions, diferents tendències polítiques o persones de més o menys pràctica religiosa. Però per damunt de tot, tal com deixa escrit la Maria Julivert (Vídeo adjunt. Subtítols en Esperanto), les dones al participar-hi veuen i senten el concepte d’igualtat. La intensa activitat desenvolupada per ella dins del món esperantista fa del Vendrell, en el 1933, la seu del 16è Congrés català i de la 15ena edició dels Jocs Florals Internacionals, on és l’única dona del comitè organitzador.
La Gisela Alcón comenta com al comparar les fotografies del grup “Frateco” al pas dels anys, s’hi constata la persistència dels mateixos homes i al continuïtat de només dues dones, una d’elles la Maria Julivert. Les dues dones pel fet de quedar-se solteres poden dedicar-se a les activitats culturals de la vila. Precisament la seva condició de soltera i sense pare, no li possibilita continuar en El Vendrell quan el seu germà, per qüestions familiars es trasllada a Barcelona a l’any 1934.
BIBLIOTECÀRIA.
L’any 1920, El Vendrell viu un extraordinari esdeveniment, s’inaugura la primera biblioteca popular. La Gisela Alcón una vegada més ens situa a l’època: La Mancomunitat per implantar les biblioteques organitza un cos de bibliotecàries perquè pel nivell d’exigència no pot pagar el sou que correspondria a un home. A banda, és una activitat molt lligada perquè també han d’obrir els diumenges, això fa que només perdurin com a bibliotecàries les dones solteres. La biblioteques es regien per un patronat de persones notables, a tot Catalunya els càrrecs de president i secretari del patronat eren ocupats per homes. A El Vendrell, excepcionalment, el càrrec de secretari l’ocupa una dona: Maria Julivert.
ARTICULISTA
Maria Julivert durant 20 anys col·labora al setmanari Baix Penedès amb articles, cròniques, cartes i traduccions on opina sobre diversitat de temes. Escrits on defensa l’Esperanto, el pacifisme i el feminisme o parla de qüestions molt atrevides per l’època com l’amor lliure i el llibertinatge sexual. Tanmateix el seus esforços sempre van encaminats a la defensa constant dels drets de la dona, en un article d’aquells anys s’hi pot llegir: “ …on la dona ha de reclamar llibertat o millor dit la igualtat és en les lleis, doncs ens trobem que al casar-se la dona el marit és l’administrador del seus bens, ella no por disposar-ne sense la firma d’ell, si el marit mort i deixa fills la llei imposa un tutor per administrar els interessos dels fills si aquests són menors d’edat, el que ve a demostrar que la mare no és capaç de fer-ho, etc. precisament d’aquestes lleis que tan perjudiquen a les dones i al seu prestigi, d’aquestes coses encara ningú se n’ha preocupat.”
La Gisela Alcón, després d’anunciar-nos que no persisteix cap rastre a la memòria col·lectiva vendrellenca sobre aquesta dona llença la pregunta, com s’ha pogut silenciar la veu de qui va mantenir un grau tant alt de compromís amb la cultura i els drets de les dones? Amb el desenllaç ens facilita la resposta. El 1953 la Maria Julivert retorna al Vendrell on hi va morir el 1968. Víctima de les circumstàncies la premsa local no li va dedicar ni unes paraules. Encara no hi ha a la nostra vila res que la recordi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!