REPUBLICÀ O MONÀRQUIC?

D’ençà de l’últim Ple, els esdeveniments viscuts a nivell català, peninsular o europeu, —com li vulgueu dir— han canviat plenament  la mirada política sobre els grups que composen el consistori de Sabadell. Com si es tractés una metamorfosi política, en incorporar-nos a la Sala de Plens, per assistir a la recent sessió plenària, hem vist els nostres càrrecs electes organitzats en dos grans grups a banda i banda de l’estrada.

A l’esquerra tots els republicans. Els que s’han guanyat a pols la república i tenen el seu govern a l’exili o empresonat, junt amb els convençuts il·lusament que un govern centralitzador els hi donarà el dret de portar el barret frigi. És com esperar l’abdicació voluntària del rei i de tot l’entramat econòmic que l’apuntala.

A la dreta els monàrquics, contens de dinamitar la nova república, i aplaudint les actuacions polítiques i repressives referendades per la monarquia, junt amb un parell d’exmonàrquics que s’han afegit a la denúncia feta pels republicans sobre la repressió executada per la democràcia règia.

Els primers, defensors d’una economia desenvolupada sota una legislació més pròxima, ajustada a una magnitud territorial assequible, en conseqüència més sensible, més distribuïdora i més incisiva sobre l’entorn pròxim, però alhora més fàcil de ser qüestionada, fiscalitzada i pressionada a favor de reduir la desigualtat social.

Els segons, protectors de les espoliadores empreses de I’IBEX35, perquè a ningú amb dos dits de front se li escapa que les proclames de la unitat d’espanyola capitanejades pel president Rajoy només busquen no disminuir l’extensió territorial que permet maximitzar guanys a les esmentades empreses sota l’empara del seu govern centralitzador. No es pot permetre, diuen entre bambolines, que aconseguit el vistiplau dels rígids estats comunitaris per operar sobre una extensió territorial de magnitud europea, ara surtin uns capsigranys catalans i ens escapcin els guanys per la reraguarda.

Sí, avui, a banda i banda del Ple, s’hi troben enfrontades dues noves definicions polítiques que balden per dos models econòmics diferents. Podem posar-hi altres qualificatius, podem mostrar-nos sensibles o no als símbols que els representen, però si rasquem fins el moll de l’ós les propostes de cada bàndol hi trobarem el model econòmic concret que defensen.

Per tant ens afecten més del que ens pensem els seus clams, perquè quan uns demanen més democràcia reclamen canvi en les decisions econòmiques, i quan els altres exigeixen el compliment de la legalitat vigent defensen aferrissadament el manteniment del sucós statu quo.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *