Miquel Roman

Si el cap de setmana del 27 de maig no es produeix una debacle que  ningú preveu -ni CiU ni el PP, ni ningú-, els ciutadans de Barcelona tornaran a apostar per una coalició d’esquerres a la ciutat. Al final l’inic substancial serà l’equilibri entre les forces de govern. Si l’independentisme d’esquerres continua avançant posicions i per tant ocupant més quotes de gestió en la capital del nostra país; o si per el contrari son les forces no independentistes les que augmenten el seu pes i la seva capacitat de decisió. Es això i no un altre cosa la que es decidirà el proper diumenge.

Totes les enquestes, tots els anàlisis, totes les opinions formades i no sectàries, coincideixen en determinar que en les eleccions del dia 27 la viabilitat del govern de la ciutat no perilla. I això esdevindrà per que mantindrà, malgrat totes les crítiques, justificades o no, el suport majoritari dels ciutadans de Barcelona.

Podria -per que no- ser desitjable un relleu a l’Ajuntament. Sobretot després d’anys i anys en que l’alcaldia resta en mans d’un mateix partit. Però, ara mateix, l’única alternativa numèricament viable que podria sortir, seria un govern CiU+ERC+PP que ningú entendria. Un  govern que CiU i PP podrien justificar de cara a un futur acord estatal, però que no seria entès per l’electorat de cap partit i que seria impossible de justificar per Esquerra. Un govern sense possibilitat de fer avenços socials (per CiU i PP) ni nacionals (per el PP i CiU) no te cap interès per Esquerra. Per tant no hi ha amb els números actuals i ni en els que es preveuen el diumenge, possibilitat real d’alternativa. El que decidirem diumenge no serà tant qui governarà, que insisteixo, es cosa coneguda, si no amb quin equilibri de forces.

En el proper govern de la capital del nostre país, el pes de el catalanisme d’esquerres (Esquerra), creixerà? Es mantindrà? Disminuirà?

Això es molt important: Només aconseguirem ser un País lliure en la mesura que cada cop més espais de decisió siguin ocupats/recuperats per l’independentisme. I això en les properes eleccions només ho pot garantir Esquerra. En un Govern de la capital de la nostra nació en que el pes relatiu del PSC sigui més gran, el pes del independentisme serà més petit. Per contra, mentrés més pes tingui Esquerra, més pes i lloc ocuparà l’independentisme.

A molts independentistes els preocupa massa la disputa del lideratge entre forces no independentistes.

Seria absurd de no reconèixer que hi ha molts independentistes que no els preocupa gaire el creixement i consolidació del independentisme. Que els preocupa més la disputa del lideratge entre forces no independentistes (com el PSC o CiU). Aquesta es una de les causes de que encara siguem un país ocupat. Aquesta es una de les causes de la feblesa electoral -i per tant política- del independentisme.

Si, feblesa: Per que no parlem de persones que acaben votant a forces polítiques "mes" independentistes, encara que electoralment marginals, que tot i que ser molt pocs -només cal veure els recontes la nit de les eleccions-, i vots poc útils, son del tot respectables. Estem parlant de gent que amb la ridícula excusa de que Esquerra no es prou independentista, vota forces polítiques que no ho son gens, o no vota, que a la practica es el mateix.

Feblesa que hem de probar de combatir sempre i jo ho faig aquí i ara.