El responsable del destacament de Catalunya Acció del Baix Llobregat ens ha enviat el següent article d’interès per a l’independentisme.
El tabú de Flandes
*Ramon Tremosa i Balcells
**EL TEMPS – Número 1157 – 15 agost 2006*
Catalunya no és Flandes i encara menys Montenegro. No entenc, però, per què a la premsa catalana (a excepció de l’Avui amb comptagotes) no hi ha pràcticament notícies sobre l’actualitat política de Bèlgica. Sembla que és
tabú parlar de Flandes i de les reclamacions polítiques d’alguns dels seus partits.
El primer de juny d’enguany el Parlament belga ha acordat debatre una *proposta legislativa presentada pel partit independentista flamenc Vlaams Belang, nova marca de l’il·legalitzat partit Vlaams Blook, acusat per l’estat belga
de xenofòbia i de racisme*. La proposta esmentada demana la *dissolució de l’estat belga en dos estats independents: Flandes (sis milions d’habitants de parla neerlandesa) i Valònia (quatre milions d’habitants de parla francesa). Tot i la vehement oposició dels partits valons, amb plena unanimitat de 51 diputats, 77 dels 78 diputats flamencs van votar de prendre
en consideració aquesta proposta de debat*.
Gerolf Annemans, líder de Vlaams Belang, va dir que l’estat belga ha estat responsable de *dos segles d’opressió lingüística i cultural de Flandes*, al mateix temps que justificava la proposta de secessió basant-se també en els dos fets següents: d’una banda, la *clara preferència dels flamencs pels partits liberals i democratacristians, partidaris del lliure mercat,* en
contraposició a la clara preferència dels valons pels partits socialistes; i d’altra banda, per la *voluntat creixent dels flamencs de deixar de subsidiar els valons.* I és que, segons alguns estudis, el *dèficit fiscal de Flandes amb l’estat belga*, quasi equivalent al superàvit fiscal de Valònia amb l’estat belga, hauria estat oscil·lant entre el *6 i 8% del PIB de Flandes dels darrers* *anys (6,6% de mitjana per als primers anys noranta
*: F. Wishlade, EU Cohesion policy: facts, figures and issues, Oxford
University Press, 1996). Aquesta notícia ha passat completament desapercebuda a casa nostra, mentre que ha ocupat espais destacats a la premsa de França i Holanda. *El 31 de maig d’enguany el primer ministre belga Guy Verhfstadt va dir al Parlament Europeu que Bèlgica era un exemple
d’estat federal multinacional a Europa i que podria servir de model per a la Unió Europea. Nigel Farage, diputat britànic, li va respondre amb les paraules següents: "?fa gràcia que el primer ministre belga vulgui donar lliçons als altres 24 estats nació membres de la UE, quan té prou problemes dins de casa i quan algunes enquestes recents indiquen que a Flandes més del 51% dels habitants són partidaris de la independència".*
El *Vlaams Belang* va obtenir quasi un milió de vots en les darreres eleccions al Parlament de Flandes de 2004 (*24,1% del vot flamenc*) i va aconseguir 32 dels seus 124 diputats. *Stephen Pollard va escriure a The Times que "el Vlaams Belang no té res a veure amb el racisme o la xenofòbia;
les autoritats belgues el persegueixen i criminalitzen per causa del seu independentisme" (24.04.2004)*. A veure si aquesta tardor, en què hi haurà eleccions municipals a Bèlgica, en sabem més coses amb molt més detall.
——————————————–
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al País Valencià l’Estatut que li cal és el de Portugal.
Si al Principat amb la Catalunya Nord,els hi va be fer-se els "gallecs" i els seus estatuts o regionalismes, allà ells.