Escoltava al sr. Guardiola ressaltar els grandíssims jugadors de què disposa el més reial club del regne, mentres a l’ensems comentava amb resignació que enfront d’ells el Barça només oposava modestos jugadors casolans, la gran virtut dels quals era fer grans aportacions a la selecció espanyola de futbol. Amania aquestes esquifides i dubtoses qualitats amb altres que ni jo, ni cap ciutadà normal d’un país normal s’atreviria a dir-ne qualitats, coses que mes aviat fan vergonya a les nacions adultes, coses com ara “som un país petit”, “ells, els altres, han guanyat 9 i nosaltres farem el que podrem”.T ot cançonetes esdevingudes himne a les nostres contrades.
I Ja n’hi ha prou, home, ja n’hi ha prou. Una mica d’orgull no fa mal a ningu. Al cap i a la fi Catalunya no és pas un país petit i rondanxó, sino gran i allargassat. I al capdavall som una de les grans nacions d’Europa i això ens fa un forat (no pas tant insignificant) a la història de la humanitat. Sí, sí, d’acord, vam perdre la nostra independència política fa 300 anys, però mai ens hem rendit del tot i la lluita continua. El final no està escrit i sobre aquest passat il.lustre i grandiós edificarem, estem construint, un futur gloriós. Al final aconseguirem la victória i amb ella la llibertat plena.
Pep i tothom, desempalleguem-nos definitivament del llenguatge poruc dels esclaus i creiem-nos d’una vegada i per totes i per sempre més dignes de la victòria definitiva. Humiliem l’enemic i que ni els déus s’apiadin de qui ha contret un tan gran deute amb aquest poble.
Santiago Andaluz, 27 d’abril del 2011
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!