Directores i directors de les escoles públiques del Baix Penedès volem aportar la
nostra opinió com a responsables de la gestió dels centres educatius, al debat que
s’ha encetat després d’anunciar el Departament d’Ensenyament la supressió de la
sisena hora.
Amb aquest escrit el que pretenem principalment és manifestar la nostra
disconformitat amb alguns arguments expressats a l’opinió pública que posen en
qüestió la professionalitat dels equips directius i del col·lectiu d’ensenyants de
les escoles d’educació infantil i primària que al llarg d’aquests anys hem aplicat
la sisena hora als centres complint la normativa vigent i adaptant l’estructura
organitzativa de les nostres escoles per obtenir els millors resultats pedagògics i
socials possibles dels nostres alumnes.
No és la nostra intenció entrar en el debat polític sobre la implementació,
conveniència o possible supressió de la sisena hora sinó mantenir-nos en l’estricte
compliment de les nostres responsabilitats com gestors i ensenyants dels centres
públics en l’exercici de la nostra professió.
En un principi la implementació de la sisena hora va comportar la necessitat
d’adaptar els centres a una nova situació. D’entrada van sorgir una sèrie de
problemes, com ara dificultats als Consell Escolars per a posar-se d’acord en
l’horari de cada centre, canvis en el sistema organitzatiu i de coordinació,
l’augment en la inestabilitat de la plantilla, agreujat a la nostra comarca per l’
increment constant de població. Actualment es pot considerar que la sisena hora
forma part de la dinàmica de centre, i es viu amb total normalitat.
La sisena hora està inclosa dins l’horari lectiu del centre, els alumnes són atesos
per mestres i es destina, seguint les instruccions del Departament d’Ensenyament, a
activitats que afavoreixen l’assoliment de les competències bàsiques (lectura i
comunicació oral; estratègies matemàtiques; treball i cura del propi cos; motricitat
i sensibilitat artística). Insinuar, com s’ha fet, que aquest temps s’està dedicant
a entretenir l’alumnat amb banalitats i futileses ens ofèn com a responsables dels
centres ja que menysprea la tasca d’organització que hem fet i la feina dels mestres
i les mestres que la desenvolupen.
Amb la sisena hora no s’ha incrementat notablement el nombre de mestres que
intervenen en un grup. Part de l’horari lectiu de l’alumnat és atès obligatòriament
per mestres especialistes per a donar compliment a les àrees establertes al
Currículum (música, anglès i educació física). Amb conseqüència, tan si es fa 6ª
hora com si no, el percentatge d’hores d’atenció per part del tutor o tutora amb els
seus alumnes és pràcticament el mateix, i si tenim en compte els nºs absoluts és
menor sense la 6ª hora.
Una afirmació discutible és que la implantació de la sisena hora no ha suposat cap
millora de resultats acadèmics. Hi ha hagut temps suficient per poder valorar
l’efecte de la implementació de la sisena hora? Ni una sola generació ha fet sis
hores durant tota la primària! S’ha fet un estudi comparatiu i objectiu dels
resultats acadèmics per poder fer aquesta afirmació?
Si ens atenem a la pura estadística: Una hora més diària per a tot l’alumnat després
de sis anys d’escolarització significarà aproximadament un curs més
d’escolarització. Per tant haver realitzat i reforçat el currículum de primària
durant set cursos enlloc de sis.
Estem en un país democràtic. El poble tria els seus governats i aquests estan
legitimats per desenvolupar les accions de govern que creguin més convenients
seguint la seva ideologia política i el seu programa electoral. Nosaltres som
treballadors i treballadores de la Generalitat, tenim molt clar que la nostra
responsabilitat passa per complir les directrius del govern amb professionalitat.
Ho hem fet, ho estem fent i ho seguirem fent.
Ara bé, com a directores i directors no podem admetre, de cap manera, que
s’utilitzin arguments que no es corresponen a la realitat i que posen en dubte la
professionalitat del col·lectiu d’ensenyants.
Josep Mª Fontanet director de l’Escola La Parellada de Santa Oliva
Irene Ortoll directora de l’Escola Àngel Guimerà del Vendrell
Albert Rovira director de l’Escola Les Cometes de Llorenç del Penedès
Isabel Parente directora de l’Escola Pompeu Fabra de Cunit
Roser Callull directora de l’Escola Santa Creu de Calafell
Mª Belén Domínguez directora de l’Escola Solcunit de Cunit
Xavier Inglès director de l’Escola Joan Perucho d’Albinyana
Roser Papasseit directora de l’Escola Pla de Mar de Comaruga
Sagrari Aguilar directora de l’Escola Els Quatre Vents de Sant Jaume de Domenys
Mª Josep Serra directora de l’Institut-Escola Els Còdols del Vendrell
Cristina de Castellarnau directora de l’Escola Teresa Godes i Domenech de la Juncosa
del Montmell.
Joan Carles Huertas director de l’Escola La Muntanyeta de Bellvei
Lluïsa Sánchez directora de l’Escola El Castell de Calafell
Pilar Báguena directora de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer de Segur de Calafell.
Cristina Fernández directora de l’Escola Calafell II de Calafell
Mònica Padilla directora de l’Escola Marta Mata del Vendrell
José Ángel Sánchez director de l’Escola Mare de Déu del Priorat de Banyeres del
Penedès
Cati Segura directora de l’Escola Àngels Garriga del Vendrell
Manel Pancorbo director de l’Escola La Ginesta de Segur de Calafell
Alicia Roca directora de l’Escola l’Estel de Bonastre
Aurora Ventosa directora de l’Escola Pau Casals del Vendrell
Adelaida Tricas directora de l’Escola Cunit 2 de Cunit
Núria Santesmases directora de la ZER Els Ceps de Masllorenç
4 de maig del 2011
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!