Benvolgut molt honorable ex-president:
He llegit a l’edició digital del diari VilaWeb que esteu convençut que els poders espanyols ‘van a fotre’ns’, que no teniu arguments per a convèncer als independentistes que a Catalunya no li cal la independència, i que la independència és possible econòmicament però difícil políticament.
Només quatre ratlles per a ajudar-lo, perdoni la immodèstia, a veure-ho més clar…
Que els poders espanyols van a fotre‚ns, ho veu la meva filla de 9 anys. Que Santa Llúcia ens conservi la vista! I és clar que van a fotre‚ns, des de fa més de 500 anys! Fragmentació del territori i de la llengua, tergiversació sistemàtica de la història, pillatge i espoliació sistemàtics, intents repetits de genocidi, menyspreu, mentides, atacs a l‚autoestima, etc.
En això vos i jo estem d‚acord. No cal insistir-hi. És de tots prou conegut. En altres dues coses no estem d’acord.
Vostè diu que la independència és viable econòmicament. Dit així, trobo a faltar el que el guru del lideratge John Kotter anomena ‘sense of urgency’. Si mirem els fets, la independència no només és viable econòmicament, sino que és absolutament indispensable per a sobreviure: un de cada tres euros que paguem els catalans en impostos no torna a Catalunya. Això vol dir el dèficit fiscal més gran del món, més del 10% del PIB català, 22.000 milions d‚euros anuals, 60 milions d’euros al dia, 3.000 euros per càpita a l’any. A aquest dèficit cal afegir-hi els 6.400 milions d‚euros anuals de superàvit de la seguretat social, 2.400 euros anuals per pensionista, que tampoc no tornen, o bé el fet que els nostres estudiants, que representen el 17% del total, només rebin el 8% de les beques. Per no parlar dels peatges de les autopistes, de la manca d‚inversions en infraestructures (rodalies, TGV, port, corredor ferroviari, aeroports, etc.). En aquestes xifres no tenim en compte el retall de 6.000 a 10.000 milions d’euros que ara està exigint el govern central i que haurien d’afegir-s’hi.
Un escàndol. Un despropòsit, un insult a la intel·ligència. No cal insistir més.
Si no resolem el problema morirem ofegats. No és una opció, és una necessitat de supervivència a molt curt termini. Si m‚ho permet, és una exigència ‘express’.
Estem a la UCI!
Vostè també diu que la independència és difícil políticament. Un altre cop lamento discrepar amb vostè. Un problema ben platejat és un problema mig resolt. Si la independència hem d‚anar a buscar-la a Madrid seguint les passes marcades per la Constitució espanyola, no és difícil, és senzillament impossible: calen els vots favorables de 238 diputats a les Corts de Madrid i després un referèndum a nivell espanyol. Però, si el problema el plantegem sobre la base dels drets dels pobles reconeguts internacionalment, només calen els vots favorables de 68 diputats al Parlament de Catalunya. Plantejat així el problema és senzill, perquè depèn de nosaltres els catalans. De fet el full de ruta està ja plantejat a la Llei de Declaració d’Independència que, presentada per Solidaritat Catalana per la Independència (SI), properament el Ple del Parlament de Catalunya debatrà i votarà.
No calen més arguments. Calen més…, determinació, compromís, caràcter, honestedat, convenciment, però no arguments.
Repeteixo, un problema ben platejat és un problema mig resolt. Plantegem bé el futur de Catalunya. Als parlamentaris els correspon donar el seu vot a la independència al Parlament de Catalunya, i a nosaltres recolzar-los. Tots units. Fent pinya.
Per a mostrar el nostre suport, ens concentrarem a la Plaça del Rei el proper dia 2 d’Abril. Vos i jo hi érem a les manifestacions de l‚onze de setembre a Sant Boi el 1976, de l‚onze de setembre a Barcelona el 1977 i del passat 10 de juliol del 2010 també a Barcelona.
Confio poder comptar un altre cop amb la seva assistència. Els independentistes l’acollirem amb alegria.
Només depèn de vostè.
Ben afectuosament i respectuosa,
Josep Lluís Fernàndez Royo
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!