Uncertainty Principle

Avui he disposat d’una hora lliure entre dues ocupacions,
i em trobava en el centre de Barcelona. Sense tenir cap premeditació als 5
minuts m’he trobat fent el turista per la plaça del Pi. Una vegada m’he adonat
de la situació, he volgut que fos intencionat i m’he assegut en el bar de la
plaça demanat un tallat. De sobte, la llum d’un dia de primavera, pròxim a l’estiu
m’ha esclatat en el ulls, sense que fos conscient he pogut comprovar que la
vida barcelonina a les 12:00 del migdia era reposada i turística, sense aglomeracions,
almenys a aquella hora i en aquella zona.

He constatat que allò que fem durant les
primeres vacances que disposem, surt car, ja que un tallat m’ha costat 1,45 €, però
resulta molt reconfortant. És per això, que animo als barcelonins i als
metropolitans, si poden, que s’aproximin com a turistes a la ciutat que ha vist
néixer i morir el Fòrum. Podran observar com, aponats en un bar sota un tebi
sol i una brisa primaverenca, el temps s’alenteix i aquelles figures cremades
pel sol que passen al voltant nostre, tenen un passejar tranquil i contemplatiu.
Sorprenentment, els edificis recuperen la solemnitat que el fum i la
contaminació els neguen.

Espero que no hagi estat un rollo, però tampoc
no volia fer comentaris sobre el manifest de `Els Intel·lectuals’, ja que
durant 100 anys prou periodistes els han rebatut. I a mi això d’explicar-me,
com a l’Ovidi, em cansa!!!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!