Uncertainty Principle

"I amb el somriure, la revolta"

11 de juliol de 2006
Sense categoria
1 comentari

De viatge: Aprenent a base d’ósties

Doncs es veu que s’aprèn, però, collons, que poc agradable que resulta. Intentar dir frases i semblar un indi: Hau, tu pots donar a mi una hamburguesa? Però, suposo, que anem millorant.

Aquí en una setmana he practicat més esport que en 10 anys a Badalona, tennis, voleibol, soccer, natació. I clar això es paga, tot jo sóc una agulleta, tireta, abraonament, o com collons es digui. Entre això i que el meu cos encara s’està acostumant als breakfast, lunch, i dinners diversos, i sobretot a les seves hores m’estic quedant en un suspir. Per cert, un apunt, que dolenta està la crema de cacauets, és com si et fotessis a la boca 100 cacauets i sense aigua, una secor a la boca … ohhh, que dolenta. Aquí és com la nocilla al món civilitzat, l’unten fins i tot l’hamburguesa. Una cosa de bojos.

Ja que aquest apunt del bloc viatges, pel que m’està sortint, està dedicat als menjars, menció a part uns snacks que m’han ofert avui. Era PERNIL SALAT FUMAT, el venien com si fossin doritos, tú, en una bosseta, i la gent és veu que ho compra.

I tal com penseu l’hamburguesa és la reina destacada, encara que és pot trobar un munt de tipus de menjar, xinés, taiwanés, coreà, italià, francés, germànic, britànic, … Per cert, que collons fotem a Catalunya, resulta que tenim el cuiner més famós del món, Ferran Adrià, i 4 o 5 cuiners amb 3 estrelles Michellin i no fem negoci? Som burros, o que?

Al College on està situat l’escola Kaplan només serveixen cuina americana, o sigui hamburgueses amb tot de complements ben fregits, i xinesa. Com ja us he explicat si no tens cotxe no pots escapar-te’n, o sigui que dia si, hamburguesa, dia no, arròs amb coses rares pel damunt.

La propera cuina que provaré serà la coreana de la mà dels meus companys de classe coreans, que realment són molt bona gent, sempre somrient sense cap mala intenció, sempre ajudant, realment bona gent, encara que algú que altre necessitaria una dutxa freda, però no només els coreans. Deu ser que aquí a Califòrnia fa molta calor.

Doncs això, aprenent a ósties

  1. … en muntar una cadena de menjar ràpid a la catalana, una cosa com “Tomeu & Serra” on puguessin menjar pa amb tomaquet, esqueixada, escalivada, botifarra amb seques i de postre crema catalana.

    Segur que triunfàvem !!

    PS: S’accepten socis capitalistes 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!