Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
A la princesa de Jade ens trobem un esplèndid retrat amb lletres d’un viatge agosarat i fascinant: carregat d’aventures i de misteris, de contradiccions humanes i de sentiments familiars. El i la lector/a ha de situar-se molt enrere en el temps, envers el segle sisè de la nostra era, baix el mandat imperial de Justinià, i amb l’ombra allargada de Teodora, la seua esposa, poderosa i bella, ambiciosa i conspiradora, amb un passat moralment tèrbol i un present amb una autoritat implacable.
L’autora, la reusenca Coia Valls, se’n surt amb escreix en la seua mescla efectiva i atrevida d’un detallat contingut històric, fruit d’un procés de documentació exquisit, i d’una gran capacitat narrativa (el bell art literari de ficció), mentre dóna mostres d’un excel·lent domini de l’idioma català, mitjançant l’aportació de bellíssimes i creatives descripcions, i la construcció de tota una amalgama de personatges il·lustratius d’una civilització que viu del prestigi del passat i que afronta el futur amb recel extrem. L’autora ens fa viure intensament els seus amors i odis, les seues ambicions galants i les tristeses desesperades, les alçades i els pous de la vida, les esperances i els sentiments més nobles mesclats amb els seus vessants més corruptes. És a dir, ens apropa brillantment tota mena de sentiments a través de personatges molt diferents que tenen una fita comuna: arribar a la Xina, complir els desigs de Justinià, que són els designis de la difunta Teodora, per fer una aportació decisiva a la història futura de l’imperi bizantí. Ha d’haver un abans i un després d’un viatge atrevit i transcendental per a la civilització bizantina…
El passat, com una ombra omnipresent, ens apropa una realitat cruel: tota una barreja d’interessos s’aniran descobrint i retratant a poc a poc, a través de la duresa d’aquest viatge a la Ítaka particular de molts personatges… una Ítaka que esdevé un somni feixuc i irrealitzable, en el qual els anhels i les pors prenen possessió de la narració en tot moment i provoquen alta tensió a l’atent lector/a.
I aquests personatges poden ser i són: intel·lectuals, analfabets, joves, vells, colpidors, intrèpids, valents, temorosos… homes i dones, de condicions socials i religioses contraposades (de monjos a soldats…) que l’emprenen a la històrica Constantinople, tot un símbol d’una època, o s’hi afegeixen pel camí. Tots i totes tenen en ment l’arribada a la Xina: no a un paradís terrenal, sinó a un indret carregat, a la vegada, de perills i d’incerteses, de grandeses i d’èxits, on han de descobrir l’anhelat secret de la seda, que ha de canviar les relacions comercials Orient-Occident, marcades per l’actitud obstruccionista del totpoderós imperi de Pèrsia, un veí egoïsta i cruel.
En aquest viatge han de prendre un especial protagonisme tres dones que dirigiran completament els anhels de tothom. Elles marquen el camí i alteren els sentiments al seu gust. Elles demostren una força moral inusitada, fruit de la seua experiència vital, de vegades jove de vegades experta; sobretot, d’una personalitat dissenyada a força de patiment. Elles són el viatge, l’airegen i li aporten anhels… Són molt diferents, però s’apoderen de la narració i ens endinsen en una història fascinant, carregada d’intriga i de misteri.
Hem de tenir present tothora la impressionant tasca de documentació que ha realitzat la Coia Valls, que l’ha portada a indagar per llocs tan llunyans com la Capacòcia o l’antiga Sogdiana, i les dures regions circumdants amb els seus deserts inerts, una ruta molt desconeguda per a l’home i la dona occidental. A la vegada, s’ha endinsat en el període històric de la totalment desconeguda Xina del segle VI, amb la seua civilització llunyana i desconcertant, marcada òbviament per la seua agrest geografia i les creences religioses i anhels imperials de la seua gent.
Felicitem l’amiga Coia Valls per una novel·la esplèndida, que recomanem molt especialment als i a les amants de les emocions fortes, de les belles descripcions i dels retrats magnífics de civilitzacions perdudes en el temps.
Sens dubte, una de les millors novel·les del gènere històric en llengua catalana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La felicitat d’un escriptor/ora, ho saps prou bé, és aconseguir aquesta simbiosi amb el lector. Quan això succeeix, quan allò que has volgut dir, l’univers que has desitjat crear, pren vida fora del teu imaginari, més enllà de la teva projecció, es produeix el miracle.
És un motiu de gaudi saber que “La princesa de jade” ha estat capaç d’emocionar-te i commoure’t.
Gràcies per deixar-t’hi anar, per confiar en el viatge que se’t proposava, per fer camí.
Viure-viatjar-escriure, és un trinomi que es potencia i es relaciona contínuament. En el món, i en el paper, un viatge és per ell mateix un preàmbul continuat, un preludi d’allò que ha de venir.
M’agrada saber-t’hi a prop, amic.