Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
El següent conte l’ha escrit el meu xiquet, Guillem, de 7 anys. Li hem creat un blog propi, que només admet visites privades, on va escrivint les seues historietes, i ja compta amb un bon nombre. No cal dir, òbviament, per orgull de pare, que m’encanta que tingui aquesta afecció i per això avui tinc el plaer de penjar-ne un. Espero que us agradi a totes i a tots…
FUTBOL FANTÀSTIC
Hi havia una vegada un planeta anomenat Quilia. L’equip del planeta Quilia mai no havia arribat tan lluny de la competició.A Arx, el capità de l’Aquiles, l’equip de Quília, li van fer una falta mentre el marcador estava 1-1.L’Aquiles, l’equip de Quília, ho va aprofitar perque faltava 1 minut per al final del partit.Quan Arx va xutarla falta, el metaflux va esclatar i va glaçar el planeta Quilia i va fer que les ombres es classifiquessin per als vuitens de final. En Joc i els seus amics van anar al bar del planeta Quília i van veure una nau que aterrava al planeta Quília. Era Arx que havia vingut al planeta Quília per fer un equip a quília. Arx ho va aconseguir.La primera que va aconseguir el metaflux va ser Lia. El primer partit va ser un amistós contra els Wambas, al planeta Wamba.Van quedar 2 a 1 a favor dels Wambas.El nom de l’equip era Gent del gel.Quan la Gent del gel va arribar a Quília ja sabien contra qui jugarien el 1r partit del torneig. Jugaven contra els Tigres bermells a Quília. Els Tigres bermells no tenien metaflux. Va ser una 1a part molt dolenta per a la Gent del gel.El resultat era 3-0 a favor dels tigres bermells.
La 2a part la Gent del gel va remuntar. Van quedar 4-3 a favor de la Gent del gel. Al final del partit van fer una festa al bar de l’estadi. Va ser una gran festa. El proper rival van ser les Raicards. Van jugar a Unadar, el planeta dels raicards. A Unadar solament eren xiques. Les raicards tenien un metaflux molt fort.A Unadar hi havia un gas molt fort. L’estadi estava protegit per unes tapes molt fortes. La 1a part va ser molt bona per a la Gent del gel. El resultat es aquest 0-1 a favor de la Gent del gel.Al final del partit van quedar 0 a 4. Cada any a l’estadi Gènesi es fa el partit de les estrelles. L’estadi Gènesi és un estadi on es juga de vuitens de final fins la final i després tornen al seu planeta. Aquest any el partit de les estrelles jugaven Kernor, Luur, Worren, Lur sera, Steven, Sinet i Joc. Al partit de les estrelles jugaven les estrelles contra els tecnotroires B3. A la 1a part van quedar 3-0. Van marcar Joc, Steven i Worren. Al final del partit van quedar 7-0.Al final del partit totes les estrelles van anar a celebrar-ho. Van haver estrelles que no van poder celebrar-ho.
El primer partit de la Gent de gel a l’estadi Gènesi va ser contra els Pirates de sailor. La gent als pirates de sailor, però, els diuen Pirates. A la primera part, els pirates guanyaven la primera segona porta van jugar més bé. A la primera jugada de la segona part van fer un contratac molt bo i van marcar. Els pirates van marcar el segon gol. Al descompte del partit, Joc va marcar l’empat a dos. Ara havien de fer prórroga. A la prórroga no van haver-hi gols. Van arribar al gol d’or. Al gol d’or la Gent del gel va guanyar. Ajito, el porter de la Gent del gel, es va lesionar als entrenaments. De substitut van trobar Yuki. La final la van jugar contra els Cyclops. Els Cyclops van fer contratacs molt bons. La Gent del gel tampoc no havia marcat gol. Al descompte del partit van fer un penalti a Joc. Joc va marcar. A l’ultima jugada del partit, els Cyclops van fer una jugada que per poc marquen gol. La Gent del gel va guanyar la copa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
de vegades les persones més reservades o sensibles són les que tenen una vida interior més rica i llegir i escriure suposa d’una gran ajuda per expressar-te,
Ho fas molt bé Guillem, ànims
he oblidat posar el nom al missatge anterior.
Hem estat uns dies fora i voldria dir-te que avui he llegit l’apunt: ” Vida d’institut…de nou (3). M’impressiona molt el que ha passat. Al final de l’apunt comentes el fet que de vegades veieu nois més solitaris o noteu certa discriminació. Aquest fet no és únic als instituts, a l’escola també en veiem de xiquets tristos i és un fet que a mi sempre m’ha preocupat molt i del qual se n’hauria de parlar molt.
No deixis d’escriure Guillem, perquè ho fas molt i molt bé, amb una imaginació desbordant que és un bon ingredient per ser un escriptor i xalar mentre ho fas somniant d’altres mons… Bona cantera a l’Ebre!!! Besets! I un babero al papa!!!!!!