Em fa l’efecte que
l’Ernest Maragall ha clavat fins al mànec la navaixada de la tercera hora de
castellà aprofitant, ben deliberadament, el sarau intern que viu Esquerra, com
si haguera estat esperant l’ocasió en fogoses candeletes.
Aquesta decisió
suposa no solament passar-se per sota cama el pacte acordat amb Esquerra, de no
imposar la tercera hora, sinó que conté una clara intenció humiliadora. Maragall no només fa un gest per acontentar el profund nacionalisme espanyol
del PSOE, també pica l’ullet còmplice als neofalangistes de Ciudadanos, als qui
Maragall deu considerar vots pròdigs que han retornar a la casa del pare de la
flor al puny, fins i tot regala alhora una guinda de germanor lingüística cap al
PP. Perquè més enllà de compartir el desig que el castellà torne a ser
hegemònic a Catalunya i als Països Catalans, a tots tres (PSOE, Ciudadanos i PP) se’ls anima la líbido
quan fan un menyspreu a Esquerra, i encara més si públicament la humilien. Maragall, és clar, palesa així que
els acords amb Esquerra no tenen cap valor. Com diuen ells, l’ha “ningunejada”.
Ara, però, Esquerra
hauria d’aparcar el seu particular ball de bastons i fer un gest diguem-ne de
dignitat política, de cohesió interna fins i tot. Caldria que es plantara davant Montilla
i exigira la dimissió immediata d’Ernest Maragall.
Fer com si no haguera
passat res evidenciaria, una vegada més, que no té suc la sang d’Esquerra, i que Maragall, doncs, li té ben presa l’amplària del peu. Si
Esquerra mana al govern de Montilla, ara té una oportunitat per demostrar-ho.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’actual “Esquerra” plantar-se davant Montilla? Au va, si la tònica d’aquest govern ens la van deixar clar des del primer dia, amb en Puigcercós penjant la bandera espanyola, en Carod parlant de “despolititzar la llengua” i l’Uriel lloant la decisió de fer Montilla president a canvi de res (“polítiques socials… i ja arribarà un millor moment per avançar nacionalment”).
Jo crec que tots plegats ja sabem la manera de redreçar-ho: votant Carretero i Carandell aquest dissabte. Montilla, Maragall i companyia li tenen pànic a aquesta opció.
Vaig estar demanant-ne la dimissió durant una pila d’apunts i en Moisès Rial encara ho està fent: http://llibertats.blogspot.com/
Entre això i el reportatge de Vilaweb sobre la MAT, n’hi ha per ***ar-los!
És urgent que enviem el PSC a l’oposició. Però de moment, que cessin Maragall.
És sorprenent que la Conselleria d’Educació ordeni que es facin classes en castellà, quan mai de la vida ha ordenat que es facin en català.
Aquests espanyols són uns tracamanders i nosaltres uns imbècils, per creure-nos-els. Espanya ens continua enganyant (es diga Zapatero o Rajoy) i aquí tots panxacontents i subvencionats. Com deia el gran Lluís Llach: Quanta misèria que tinc!