En pura teoria, el país ha de fer front en els propers tres-quatre mesos a un tsunami que s’ho pot endur tot: la convocatòria i celebració d’un referèndum en contra de la voluntat de l’Estat, que el combatrà amb les forces disponibles i les imprevisibles.
Els partits que el volen i els que diuen que el volen, miren al mateix temps a l’ara i al demà. Segurament és normal, car busquen la supervivència i, si pot ser, la millora de la seva posició.
El mateix fan els militants amb expectatives. Miren per l’ara amb un ull posat en el demà, ja siguin les eleccions nacionals o les municipals.
El problema rau en què les dues lògiques, que corresponen a l’ara i al demà, xoquen entre elles. Assolir els objectius de l’ara (el referèndum, posar les urnes, comptar els ciutadans…) pot ser incompatibles amb els del demà (el post-referèndum).
I en aquestes circumstàncies, l’ara pateix i patirà. Mirin què passa cada dia en el món de la política i no cal que posi exemples. Són evidents.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!