No fa massa setmanes llegia, entre les notes de Xelfer, una espècie de confessió que em resultava familiar. I no només perquè el mateix que ell contava em va passar a mi mateix fa uns pocs anys, sinó perquè crec que li ocorre a molta gent d?una certa franja d?edat quan ve a viure de nou a esta ciutat, o a la nostra comarca. Al principi, quan tornem a Gandia després d?estudiar o treballar fora, ens va massa menuda, com si no hi cabérem, com si haguérem crescut tant des que vam fer la secundària. Però ben prompte li prenem les mesures, la fem de la nostra pròpia talla. O més aviat nosaltres ens adaptem a l?escala local, i fem de la comarca un món sencer.
No sóc el primer en fer-me la pregunta de si aquesta és una ciutat de províncies o no, de si és un centre cultural, econòmic, turístic emergent de veritat, o si per contra és la caricatura d?un poble gran, que mai deixarà de ser-ho justament perquè ja ha oblidat que ho és. Com que a penes m?allunye quinze quilòmetres amunt o avall de Gandia llevat d?ocasions excepcionals, no estic en condicions de donar una resposta basada en dades, en experiències, en el coneixement real d?altres llocs i circumstàncies. Així que, honestament, no puc oferir la meua resposta, sinó simplement una suposició útil, la meua particular hipòtesi de treball: aquesta probablement és una ciutat provinciana, perifèrica, sense la importància que es dóna a sí mateixa. Tot això, dit tan rotundament potser sone injust i fals, i en sóc conscient: però aquesta precaució a l?hora de jutjar-nos potser ens evite (o ens retarde uns pocs anys) la tan habitual complaença entre els qui tenen per tasca pública recitar, de tant en tant, les nostres xicotetes glòries locals.
Aquestes xicotetes coincidències d?edat i de geografia (bé, i Scarlett…) m?han dut a afegir Xelfer a la meua recent (i curta) llista d?enllaços. També està Àngel, a qui ja he citat i ja coneixereu perquè és d?ací, de ca VilaWeb ? i a més ensenya llengua (quan li deixen, supose) als bloggers locals del dia de demà. Hi haurà temps per a més, supose, però almenys no volia acabar el primer mes d?aquestes notes sense ancorar-me d?alguna forma al ciberespai més pròxim. Per a Novembre, que ja està ací, ja m?he fixat un altre objectiu: escriure menys ? bé, el tenia des del principi, però no l?he acomplit massa. És la novetat, ja em cansaré.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Oliva és un poble amb serveis de ciutat gran.
Gandia és ben menuda i amoanoseta però, ja has vist, plena de misteris i de desconeguts. La ‘cosa’ està en trobar-li el puntet.