Curiositat Crítica

Els catalans semblem – i de fet no n’estem gaire lluny – infants que el matí del dia de Reis descobreixen embadalits les joguines que els Reis els han deixat i de cada joguina tots els aspectes i possibilitats que els fan somniar com mai ho havien fet durant l’any.
Així, ara que veiem la independència a tocar,… 

…descobrim coses noves sobre la nostra història o sobre la història, diguem-ne, d’Espanya, sobre el funcionament dels estats, sobre política internacional des de nous punts de vista, etc. i assimilem conceptes o idees que normalment haurien format part de la “cultura general” si fossim un estat.

Una d’aquestes idees l’ha expressada Oriol Junqueras durant l’entrevista que aquest matí li ha publicat El Punt Avui. Aquesta idea em sembla molt important i per això la faig objecte del meu comentari. La reexplico a la meva manera.

En unes circumstàncies tan especials i trascendentals com aquestes – en les que no es tracta de decidir sobre la política d’un país, sinó sobre el país mateix – la imatge de l’acord i de la unitat d’acció entre el cap del govern i el cap de l’oposició té una força extraordinària.
Aquesta força és importantíssima de cara al referèndum, ja que donarà confiança als votants que dubtin o que tinguin por.
També és importantíssima de cara a la comunitat internacional (d’Estats) ja que dona la imatge de que es tracta la voluntat de tot un país (o d’una  majoria qualificada) i no solament d’un partit o d’una coalició de govern. I són els Estats els que ens han de reconèixer.

D’altra banda, si ERC entrès al govern, el rol de Cap de l’oposició passaria a mans del PSC, cosa que podria donar una imatge d’enfrontament o, si més no, d’inhibició respecte del procés d’independència. D’aquesta manera es perdrien les dues forces del punt anterior.

La crítica que es pot fer, i que ja s’ha fet, a aquest plantejament diu que entrant al govern es pot assegurar la fidelitat mútua que fa falta per tirar endavant un procés tan delicat. Entenc que això no és així, de la mateixa manera que el matrimoni no és cap solució per una parella en la que les coses no van prou bé.

Sigui per la raó que sigui, Artur Mas ja ha acceptat que ERC no entrarà al govern. Ho ha dit en la seva compareixença d’avui. També ha dit que s’ha de pactar un programa conjunt i que hi ha d’haver confiança mútua. Justament, confiança mútua és lo que cal assolir, per la via que sigui, que n’hi ha diverses.

Per a que no hi hagi dubtes sobre la interpretació del meu comentari, dic que no sóc votant habitual ni d’ERC ni de CiU, ni els he votats en aquestes eleccions.