Ara que he acabat els 100 moments, em prendré unes breus vacances fins al setembre.
100 Moments són ben bé dos anys escrivint
cada setmana un article de 1500 caràcters (amb espais).
La cosa té el seu mèrit.
Petit, poc, escàs, sí, però té el seu mèrit. No tant com haver-los llegit
segurament, però mira.
Trobar el tema no ha estat difícil perquè la realitat
que ens envolta, el fangar, dóna notícies més que suficients. També és una
llàstima que la majoria de notícies siguin de tan escassíssima alçada política
o intel·lectual, però és el que hi ha. Tenim el país que tenim i el veïnat que
tenim.
Els del P.P. que, entre furt, malentès i robatori,
s’espiaven entre ells i ara resulta que els espiava el govern, i el Pedro J.
emmerdat amb la seva lluita contra Catalunya i la motxilla del Tedax, o la del
Pocholo, i en ZP que ara diu que donarà una subvenció als aturats, que
coincideix, per cert, amb la que tampoc va donar per allò d’Hisenda, i els
fatxes d’ETA posant bombes perquè es vegi que tenen unes raons i una ideologia
concreta, i Tribunal Constitucional que no acaba d’acabar res i ara volen muntar-li
una manifestació multitudinària que serà més inútil que una cantada
d’havaneres.
Ves què farem.
I el món en general tampoc te pensis que sigui una
gran alegria. I potser sí que se m’ha accentuat el caràcter pessimista que he
anat perfeccionant amb el anys. Es possible.
I tampoc sé si el que escric pot
tenir alguna utilitat, però ja ho va dir l’aforisme: “Hi ha moltes coses que no
podrem canviar, però cal, almenys, posar-les davant del públic.”
I perdona la
vanitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molte congratulazioni dal mio cuore, caro Raffaelle. Constanza ed valore sono necessari per estendere un’operazione come questa e lo
avete fatto. Ti dò un abbraccio stile siciliano e un bacio stile calabrese. Contin(u)i cosi!
Momentàniament, dóna’t per felicitat. Salut!
Quanta de raò que tens Rafel. La vanitat pels vanitosos, no per tu. Continua amb els teus “moments”, no deixen der ser, tal com algú diria, uns “brots verds”….dins la mediocritat estiuenca.
Salut i bones vacançes d’estiu.
Hola Rafel! Felicitats pels 100 moments! Crec que és molt positiu que hi hagin persones com tu que intentin mostrar les coses tal com són, ni que sigui per pendre´n consciència. Vanitós? No home! Potser sí una mica pessimista… En concret pel què fa a la manifestació crec que si sabem fer-la unitària i multitudinària podria tenir resultats concrets en un futur immediat, com el reconeixement del deure de conèixer el català. Endavant doncs!
Felicitats per tots aquests ” moments” i he dit enveja per que tu al menys n’has tingut 100, pero es que jo no tinc ni un sol moment al dia. pero bè uns ho altres com diuen.- tambe celebro que escriguis amb la lletra mes gran, cada dia hi veig menys. salut
real dg jewellery life, Coppola agreed to order omega speedmaster professional random shoppers to do increasingly bvlgari jewelry strange and shocking things to bvlgari inspired jewelry help him capture the “fugitive” tiffany cufflink and her baby, which was panerai replica actually a life-like doll called belts prada a “reborn.”
As Hovel sat at cartier wallets for men a table with the baby, breitling super avenger Coppola scoured the flea market pharrell louis vuitton jewelry for people who might hel