Es cert que no estic molt alegre.
Estic començant a pensar que no siguem víctimes d’un pla perfectament estudiat i realitzat per portar-nos a tots a la ruqueria absoluta. No em sorprendria gaire.
Dijous 20 -11-08
De com va la cosa.
Ara fa uns dies va sortir per la tele un conegut delinqüent, convicte i confés que havia estat director de la Guàrdia Civil. Un altre delinqüent, convicte i confés, està preparant la seva reentrè televisiva perquè li facin unes entrevistes cobrant una quantitat d’euros molt respectable. No tan respectable com la quantitat que està demostrat que va robar, però Déu n’hi do. Així mateix, una paia que estaven apallissant i va acabar de testimoni de la pallissa, ben bé mortal, que li van pegar a l’home que la volia defensar, també és una de les “stars” de la televisió del país. Al costat d’aquests elements hi ha aquells del Gran Hermano, que diu que han incorporat, en aquesta edició de l’experiment sociològic, una nana molt marxosa, entre altres perles. També tenim una folklòrica i sa germana, amb un pot de pastilles sense concretar, un actor retirat, víctima de les drogues i una noia que diu que s’ha tirat a tres jugadors de l’Atlèthic de Bilbao i una altra que diu que no, que va ser ella. Cada matí i cada tarda, un nombre indeterminat de presumptes tarats es presenten a la televisió a contar unes històries que vergonya els hauria de fer de contar-les a la cuina de casa seva i les portes tancades. Són programes d’èxit. Passem a la política: en ZP segueix, entre els aplaudiments del seu públic, mentint per la gola, repartint unes postaletes que s’ha fet amb la foto de Washington. Així i tot, el poble, també el català, sembla prou content. Crisi? Quina crisi?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Et refereixes al “binil” de Pink Floyd…no ?? versió JEVI, del PsoPsce and Zp…jejejeje..
Que una enana pastillera s’ha tirat a tres jugadors del meu Bilbao en directe a Gran Hemano?
Ni de conya! No m’ho crec!
Aixo… Ehem! Teniu l’adreça del Youtube per veure’n el vídeo?
Estem en una societat on el “gran poder” fa tot el posible per entretenir-nos amb realitis chows el mes exagerats posibles. I la veritat es que ho consegueixen en un tant per cent molt elevat, d `aqui tantes hipoteques i la majoria sense llegir-se les clausules, i es clar, tenen que fer algo per entretenir.- Estigueu al lloro i no us cregueu res. se de part certa que en Txeroki, si, aquest que diuen de la Eta, el que sortia per la tele encaputxat no era ell, el bo ja el tenien a un altre lloc . Ull viu ¡¡¡¡
Els nous models mediàtics, fracassats escolars promocionats com a triomfadors socials, són capaços de centrar l’atenció col·lectiva amb una fermesa insòlita; i l’usuari, disciplinat i obedient, consumeix entusiasmat tot el que li és programat, amb absoluta passivitat.
Un sistema delirant que creix dia rere dia, de la influència del qual ningú no en queda exclòs, debilitant en conseqüència la capacitat crítica i la sensibilitat general. Una veritable sobredosi d’analfabetisme funcional que desactiva el valor més preuat per a qualsevol societat: el seu capital humà. Enfront d’aquest panorama cultural, el propòsit de difondre el gust per la lectura o el gaudi estètic no pot provocar altra cosa que riallades eternes.
La gran massa cada cop està més satisfeta amb “programes” televisius que requereixin poc esforç intel·lectual (totes les misèries que el Rafel exemplarment ha llistat), que excitin el cervell primitiu. De manera que la ganduleria mental que demostren aitals espectadors, sumada a la tafaneria (esport estatal) que pocs confessen però que POCS no patim, fa que el personal s’enganxi a aquests nyaps. I a sobre les cadenes les justifiquen amb els audímetres. Un cercle viciós, ben bé.
Aquesta tendència al mínim esforç intel·lectual + el morbo realment són un retrocés. És un símptoma més en la davallada global de l’espècie humana: anem empitjorant a tots nivells: físic, mental, espiritual, emocional, social, laboral (i tants etc.s com se us acudeixi, no us equivocareu). Estem els forts resistint, però sols és perllongar l’agonia. Com a espècie, hem tocat sostre (1969) i ja tot fa costa avall. Lentament, però irremissible. Per no parlar de l’altre gran problema, mort per èxit: la superpoblació. Serà una gran traca final, que ja ha començat. Seiem i observem companys, com el de la portada de Supertramp, “the end is nearing”. És una llei natural, a escala planetària. TOTA espècie té el seu creixement, apogeu, i després se li acaba el xollo. TOTA. Som un animal més, hem tingut la nostra oportunitat. Felicitem-nos-en. Molts n’han sortit pitjor parats. Ànims!
Mahoni, has citat “Downstream”?
Benvolgut i mai no prou preuat Rafel,
la claves (metàfora) amb el teu article, tant en contingut com en forma.
Em permeto una llicència, però. Aquesta habilitat que tens en el tractament de qualsevol tema, tant en fons com en forma, trob que està desaprofitada, desenfocada. És bo exterioritzar la indignació que aquests temes ens suscita, i és clar que s’ha de denunciar l’enemic, però et proposo que t’autodesafiïs a escriure dominantment sobre temes positius. En una ratio del 80 per cent. Cada 10 articles, 8 han de ser sobre positius (hi ha un motiu pel 80/20, el principi de Pareto). O, mínim 6/4 (cal qeu la majoria siguin positius). Per salut mental. És millor pensar en coses bones, n’hi ha proutes, si busquem (per les dolentes no cal buscar, ho sé). Per què contaminar-nos les neurones pensant en el ZP, l’estatus de colònia, l’insolvent sistema educatiu, la crisi actual (diferent de la Perpètua), o les esquerdes a la Presa de Les Tres Gorges? Tant pensar en aquests temes els dóna vida, els alimenta, i viuen dins nostre. Opto per triar que dins meu hi visquin temes saludables, bons, que m’alegrin.
NO és bon donar tant combustible intel·lectual als mals temes. És de pessimistes. Cal fixar-se més en lo bo. M’agosaro a proposar-te els primers 8 temes (positius), si serveix d’ajut:
L’amor multífid
La poesia facial
La menja lenta
La música curativa
El sexe tàntric (tan ric!)
La bellesa exterior
La insuportable majestuositat del tigre (i la tigressa, l’últim que volem és una tigressa feminista enfadada)
El riure terapèutic
L’habilitat social
M’he passat, són nou però rajaven que donava gust: prova de que són més abundants del que sembla a priori.
Per a temes dolents, sols et cal posar el telenotícies.
Com diu el poeta, endavant sempre (és aquesta la filosofia, també als temes a tractar!)