Aqui penjo una breu reflexió sobre un tema en el que he coincidit una sèrie de gent. Ja sabràs dir la teva. I sí, jo també estic profundament decebut amb el congrès d’ERC, però d’això ja en parlarem un altre dia.
Ciao
De l’eufemisme
Ús de paraules considerades correctes, en comptes d’altres considerades grolleres, col·loquials o socialment incorrectes. Com ara: anar de ventre / cagar, efectius / soldats, danys col·laterals / morts i ferits, desacceleració continuada / crisi econòmica, s’està estudiant / no em dóna la gana (de publicar les balances fiscals) i així consecutivament. L’ús d’eufemismes és molt habitual en ambients d’un cert refinament cultural i/o social. Com que ara l’ESO és obligatòria i tothom té estudis i som tan ben educats i el país, en general, és un exemple de cultura i bones maneres, el camp de les paraules considerades incorrectes s’ha anat ampliant. Ens passa com a l’Anglaterra victoriana i estem arribant a casos notables. En destaco un entre els molts casos que hem anat veient al llarg la setmana: durant la vaga aquesta dels transportistes, van explicar a la tele que al polígon de la Granadina, Alacant, una penya d’exaltats va incendiar un camió tot i sabent que al seu interior hi havia el xofer dormint. El conductor va haver de sortir per cames amb cremades al 25% per cent del seu cos. A hores d’ara està ingressat en un hospital amb ferides molt greus. La noia de les notícies, però, de la penya aquesta d’assassins, en va dir sempre “piquet informatiu”. Toca’t el còccix, i perdó per l’eufemisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
encara recordo la polseguera aixecada quan al documental “Terra Lliure punt final” la veu en off es referia a Terra Lliure com a “organització armada”, intentant donar un punt de neutralitat periodística, tal com recomana, per exemple, el llibre d’estil de la BBC.
Amb això vull dir que quan interessa, els eufemismes fan mal (“són terroristes i prou”, diu l’status quo), però coberts amb una pàtina de progressisme i de conciència social -ambdós termes mal entesos- són del més recomanable, pel que es veu.
El codi deontòlogic pareix que només queda en les redaccions dels informatius al costat de la taça de l’WC, ben preparat per a netejar-se el cul dels caps d’informatius i/o dels redactors.
També hi ha l’eufemisme selectiu, dels qual són creditors els manifassers i púrria diversa protagonista de les notícies; si tu o jo robem, som lladres. Quan ho fan ells, són malversadors de fons públics o prevaricadors (si és que l’enten algú, aquest “paraule”). Paraprasejant el literat, que els processin per via rectal!