Rafel Santapau
Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)
15 de març de 2007
Sense categoria
4 comentaris
Que visca Cuba
sempre ens quedarà la bellesa.
Com que estic més cremat que la pipa del Magritte me n’he anat a veure al Martini i m’ha deixat aquest quadre. Es d’una foto d’una exposició que van fer a BCN fa poc.
I què passa? què no tens res a dir del que està caient darrerament?
Fiiiiiuuuu… que si tinc a dir!
Ah, el quadre és d’acrílica sobre cartró i deu costar uns 200 euros.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
Un noi m’ha dit lo del teu bloc! Aquest quadre té una perspectiva interessant… jajaja! Bueno m’agraden els colors…
Alba M.
M’ha dit el Martini que aquest quadre el tenen a l’entrar de l’Estanc SanAgustin de Balaguer. Hi ha alguns quadres sobre coses de puros de l’Havana i aquestes tres cubanes diu que van que ni pintades. No sé si ho "pilles".
M’ha dit el Martini que ha venut aquest quadre. La dona que el va comprar va visitar el seu estudi i es va quedar molt sorpresa perquè ja havia vist el quadre i li havia agradat molt però es pensava que formava part de la decoració del local on l’exposaven i no havia gosat a dir res.
Mira tu les coses.
També m’ha dit que quan se’l van emportar li va quedar una estranya sensació de pèrdua.
Ta dic jo que el Martini és una mica així.