dijous 24 de desembre de 2020
Quatre anys de maltractes, de cinisme, d’abús de poder, de presó, de tortures, de multes, de menyspreus, d’humiliacions, de jutges fent-se el parit, de militars fent-se el graciós i de polítics mirant cap a l’altre costat.
El poble català, contràriament al que canten els seus himnes, també calla, aplaudeix, s’abaixa els pantalons i demana el preu de la vaselina. “Quan convé seguem cadenes” Se veu que encara no convé.
L’Estat espanyol ens canvia els presidents, ens els envia a l’exili o els inhabilita o ens tanca els líders a la presó.
Seguim cantant que “quan convé seguem cadenes”. Encara no convé?
Preparant les eleccions, ja tenen un parell de candidats amb el dit a l’ull, ja els tenen amenaçats. Si surten elegits, és segur que la patriòtica fiscalia, muntarà algun numeret, informe de la GC inclòs, per tal de poder-los inhabilitar o, directament, tancar-los a la presó.
Mentrestant els grups independentistes segueixen barallant-se entre ells, donant suport i aprovant els pressupostos del mateix govern que els té anorreats.
Què podem fer, però? Potser haurem de reconèixer que al poble català ja li va bé la situació? que ja està prou content?
Potser som nosaltres que no hem sabut copsar el missatge dels temps que corren i l’essència de la jugada mestra? Es possible.
Però si algú es pensa que ens en tornarem cap a casa, callats i vençuts, està molt equivocat.
Seguirem protestant. Potser sí que ningú no ens representa. Ja trobarem l’alternativa.
De moment la ràbia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!