Rafel Santapau

Amb la Companyia de Comèdies CRISI PERPETUA, estem preparant "Bon Nadal, els pastorets de la crisi", una nova versió dels tradicionals pastorets de tota la vida. En la nostra versió Josep i Maria són un parell d’okupes (no ens apartem gens de la tradició) i els tres Reis – aquí la novetat- són el Capital (l’or) la Publicitat (l’encens) i la Política (la mirra) ——>

Satanàs, l’únic que fa es posar en marxa les idees dels Reis per fer del Nadal la festa del consumisme i la despesa. I ho aconsegueix i n’està força content. Tot i la càrrega ideològica, l’espectacle es manté còmic i àgil amb l’aparició de dimonis, angelets i Pares Noels per a entreteniment i diversió de grans i petits.

Transcric el parlament de Satanàs que és prou il·lustratiu.
Ja em perdonaràs si és una mica llarg.
I Bon Nadal a tothom.

Satanàs.-  (comparteix la batuta amb el públic. Parla molt dramàticament. Una mica més del que li és habitual perquè després sabrem que està fingint.) Ah, closques de caragol!! He intentat per tots el mitjans al meu abast que no es produís el naixement del messies però no me n’he sortit. La vara de David va florir i ara, oh sang i oh fetge! ha donat el seu fruit.  El nen Jesús està ja entre nosaltres així que la meva obra ha estat inútil… he fracassat. (pausa. Comença a riure a la manera de Satanàs) Que he fracassat?  que he fracassat? Ha, ha, ha, ben cert que no. No he fracassat. Ans al contrari, la meva obra s’escamparà per tot el món i aconseguiré una victòria que es recordarà per sempre més.  Ha, ha, ha. Quines bones idees ens han donat aquests reis. Són veritablement mags. No estic segur de si eren els autèntics reis de l’Orient, no n’estic segur… però quines idees més bones que m’han donat. Jo faré que les seves propostes arribin a tot el món. Jesús, Josep i Maria no n’han fet cas perquè són massa bons, però la majoria dels homes cauran als meus peus, vençuts, com les granotes en el temps de la sequera.  Ells faran que el Nadal sigui la festa del consumisme, jo, a més a més,  faré que el dia dels reis, en record de les bones idees que m?han donat, que el dia del reis, la gent s’acabi d’arruïnar fent-se tot de regals els uns als altres i com més cars millor, i no sols per als xiquets, no, per a tothom, fins i tot es regalaran joies i pells i viatges i de tot. Serà el meu petit homenatge a la seva magnífica idea.  Astarot! (un dels dimonis s’avança i fa una salutació entre feixista i ridícula, si no és una redundància) Ves pel món i predica que el Nadal ha de ser, sobretot, la gran festa del consum, la festa dels diners. Queda clar? Fes que la gent comparin entre ells què s’han regalat, que s’enfadin, que comprin força coses. D’acord?

Astarot.- Sí, senyor sublim, sapient Satanàs. Sabré solucionar ses sàvies suggestions. Salpo sol·lícit. (marxa )

Satanàs.-  I ara tu, estimat meu Belcebú. (s’atansa un altre dimoni) Belcebú, tu que ets el dimoni de l’odi i de la guerra, aniràs pel món predicant l’odi a l’immigrant, al diferent, al que no és dels nostres, l’odi als pobres. Tu seràs la causa i l’origen de totes les guerres. Tu faràs que unes races es creguin superiors a les altres, que hi hagi esclaus i que uns pobles vulguin dominar els altres. Corre  i fes el que t’he dit!

Belcebú.- Ràpid reuniré recursos redundants: ràbia, rancúnia, racisme. Reclutaré renegats rondinaires. Rutllo rectilini. (marxa.)

Satanàs.- Ja veig que la meva llei s’anirà emparant de totes les consciències. Ha, ha, ha. El meu imperi serà cada cop més gran. Les meves calderes s’aniran omplint cada dia.  Que he fracassat? Ha, ha, ha.  Lucifer!! (s’atansa un altre dels dimonis grans)  Tu ets el meu lloctinent, ets el segon més important del regne de la tenebra, per això et vull encarregar a tu la part més difícil del meu programa. T’ho vull encarregar a tu perquè estic segur que ho sabràs fer. Escolta’m atentament: un dels reis ha dit que necessitaven el nom de déu per fer tot allò que volen, per als seus negocis, ho recordes?

Lucifer.- Ben cert.

Satanàs.- Molt bé. Torno a dir que no estic segur de si eren els reis autèntics, però aquesta és una idea que no podem deixar-nos escapar de cap de les maneres.   Si tallen mans i peus, si són capaços de matar una dona a pedrades i ho fan en nom de Déu, això ens convé, perquè molta gent de bona voluntat, horroritzada, renegarà de la idea de Déu. Si no creuen en Déu es quedaran, com qui diu, a l’aire i dels que quedin a l’aire hem d’omplir les calderes .Saps com vull dir? (riuen tots dos una mica tavernàriament) Hem de fer  que com més gran sigui la bestiesa que facin, més vegades aparegui el nom de Déu: pobles esclavitzats, cultures anorreades, dones apallissades i mortes, cremades vives, tot en nom de Déu. No pot fallar. Ves si poguéssim aconseguir que en el nom de Déu, pobles sencers acceptin l’endarreriment, la misèria i la fam,  mentre els seus dirigents es donen la gran vida…Uns i altres faran cap a les nostres calderes!! (riuen tots dos) No ho dubtis doncs, estimat meu Lucifer, corre a dir als més dolents del món que ho facin tot en nom de Déu. Aquesta serà la meva gran victòria. Corre!!!

Lucifer.-  Per primera vegada, oh gran Satanàs, em sembla molt que la nostra obra va pel bon camí. Marxo a complir les teves ordres.

(marxa)

Satanàs.- (al públic) Qui m’havia de dir que el naixement de Jesús havia de ser per a mi motiu d’alegria? Però així estan les coses. Vaig a fer més calderes i a preparar un bon foc. Estic segur que no donaré l’abast. (marxa fent la seva truculenta i coneguda riallada. se senten llamps i trons.)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!