Per camins i carreteres
bloc d' Antoni Rigol Ginebreda
Si has begut, no condueixis es el títol de una de les primeres cançons del trio La Trinca. El mateix s’els pot dir als polítics, que quan hagin begut, millor que no diguin res i que en comptes d’agafar l’ampolla, val mes que segueixi tocant la Botella. Aquest senyor del bigotet, sempre m’ha semblat un polític mediocre, encara que certs periodistes fatxes el tinguin entronitzat, no passa de ser un trist funcionari franquista. Ara, amb totes les campanyes que es fan per intentar evitar que la gent es mati per la carretera després d’haver begut, surt ell apelant a la llibertat individual. Deu ser la mateixa llibertat individual que pot tenir un malalt terminal, d’acabar amb el seu sofriment, un gai de casar-se amb qui vulgui, una dona a avortar, o qualsevol comunitat que se senti nació, a decidir si te dret a exercir la seva sobirania o l’ha de seguir exercint el país veí.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No és el mateix decidir lliurement què fas tu amb la teva vida, que fer quelcom que pugui afectar la vida dels altres.
Ahir una dona de 30 anys va matar una parella que anava en moto; els nois de la moto eren menors, i la noia estava embarassada de 8 mesos. Els dos diuen casc. La dona que els va embestir anava borratxa.
Per exercir la seva "llibertat", la mateixa que defensa l’Aznar, una dona, en un moment, va acabar amb 3 vides. És clar que l’Aznar, amb còmput de morts sobre la seva consciència, guanya a qualsevol assassí al volant…
Quina por quants segons qui comença a usar la paraula llibertat… Quina por quan els que han volgut acabar amb les llibertats de molta gent comencen a usar aquesta paraula i la prostitueixen…
Ves per on, no estic estrictament d’acord amb el “si has begut, no condueixis” tot i que personalment,ni bec ni condueixo.
En tot cas, hauria de ser “si no estàs en condicions, no condueixis”
I qui decideix qui està en condicions?
El propi conductor?
És evident que pot no adonar-se’n.
Unes normes arbitràries basades en el principi de “només ens fixarem en algunes coses que puguem mesurar”?
Això crea escepticisme: per què conduir al mig dia amb una tassa d’alcohol que baixa els reflexos al mateix nivell que una persona que no ha begut, però a les dues de la matinada pot ser delicte?
No, la solució és mesurar en continu la capacitat del conductor, i evitar que circuli si no està en condicions. I no pas reprimint-lo o sancionant-lo si un dia no esta en condicions, sinó fent senzillament que el cotxe es posi automàticament en un estat de seguretat.
Ni tasses d’alcoholèmia, ni controls de drogues, ni d’hores al volant; ni controls de son (ai, aquests no existeixen…): un petit ordinador que mesuri les reaccions del volant, les compari amb el patró del conductor i no en deixi circular si no pot. He calculat que costaria menys de 50 euros (més uns 300 de mà d’obra per instal·lar-lo si no vingués de fàbrica)
Mentre es tracti a un alcohòlic, que és un malalt amb una dependència més forta que la seva voluntat, com si fos un delinqüent, i no prenguin mesures reals per fer impossible la conducció perillosa, m’oposaré a totes les campanyes recaptatòries, vull dir de seguretat que facin.