Per camins i carreteres
bloc d' Antoni Rigol Ginebreda
El regidor de la CUP a l’Ajuntament de Molins de Rei, Àlex Maimó, en el seu bloc, parla de perquè els ciclistes no paren en els semàfors, després que, per Radio Molins de Rei, algú digues que hi ha un regidor que es passa els semàfors en vermell quan va amb bicicleta.
Hi ha una magnífica pel·lícula d’en Woody Allen, que es diu Delictes i Faltes, que posa en evidència que es molt elàstic saber fins a on arriba una falta a ser delicte i a l’inrevés. Quan es tracta de petites faltes com aquesta de passar-se els semàfors en vermell quan es va en bicicleta, com també anant a peu, son tan petites, que la majoria de la gent troba normal no respectar-ho, considerant que procurar ant fer-ho prenent totes les precaucions possibles, per la seva integritat física, ja que sempre seran mes vulnerables que qualsevol altre que circuli per allí. Però, que passaria, si un dia, els que van en ciclomotor, també fessin el mateix, com que son bicicletes amb motor i tan vulnerables com les primeres, doncs que també s’els poden saltar, i després les motos. Entraríem en una espiral, que al final, no es pararia ni Deu.
Però no només els ciclistes fan petites faltes, els vianants i els conductors de vehicles a motor, també en fan. Els vianants, també es salten semàfors en vermell, i travessen els carrers per on volen. I la majoria de conductors, no respecten els passos de vianants, només respecten les limitacions de velocitat quan hi ha radars, etc.
Per tot això, potser te raó l’Àlex quan apel·la al sentit comú per justificar que els ciclistes no es paren en els semàfors en vermell, però jo penso que s’equivoquen, ja que formen part de la circulació, amb tots els drets i deures, i si volen ser respectats per la resta de vehicles que els envolten, ni que sigui nomes per això, ells també han de respectar totes les normes de la circulació.
I Per acabar, diria que als vehicles a motor, no s’hauria de permetre que passessin en un semàfor en vermell, en cap circumstància, ja que es una falta greu, i encara que pensem, que en un carrer poc transitat, si no ve ningú, no ha de passar res, jo diria que el perill de tot això, està en on posar el límit, i com a la pel·licula d’Allen, no sabrem mai ben be, que es delicte i que falta, perquè això varia d’una persona a l’altre, per tant es millor acceptar que si no calgues parar-se, ja no hi hauria semàfor. Amb els vianants i ciclistes, potser si que s’hauria de ser mes flexible, i aplicar el sentit comú de cada u. I com deia aquell que van clavar a la creu, qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
com a ciclista, sempre he intentat respectar les senyals malgrat que vegades m’ho he saltat sobretot si no venia ningú i feia tard.
El problema és que s’han d’adaptar les lleis i les normes per tal de que siguin de sentit comú, per exemple a Karlsruhe hi ha molts semàfors que a partir de les 9 del vespre deixen de funcionar i es a criteri de cada conductor seguin les regles del que bé per la dreta té preferència. I funciona!
Saps quants ciclistes moren a Barcelona ciutat per estar-se parats en un semàfor vermell esperant ser embestits per un boig?
La guardia urbana, les ambulàncies i d’altres pugen a sobre els carrils bici per avançar els vehicles aturats al semàfors. Cada any es carreguen algú.
Tens més probabilitats de sobreviure si a l’arribar al semàfor passes a l’altre costat on hi hagi més espai i et puguis apartar (ja es fotran els vianants).
Vaig ser ciclista a Barcelona fins que fa uns anys es va posar perillós respectar les normes de la circulació.