És l’hora de la CUP

L’any 1977, quan es va redactar la constitució espanyola que s’aprovaria el 1978, des de l’Esquerra Independentista s’hi va fer campanya en contra ja que era clar que impedia la plenitud nacional dels Països Catalans: escapçava el país, deixava la llengua en una posició d’inferioritat i tancava la porta a qualsevol intent de vertebració de la nació completa, a més d’imposar un model econòmic injust. En aquells moments, l’EI va ser titllada de radical i somiatruites i la constitució va ser avalada per la majoria dels partits catalans. Ara, 35 anys després, una majoria social de casa nostra té clar que allò no era una constitució sinó una eina de l’espanyolisme per acabar amb la realitat nacional catalana i una presó de pobles i persones. (n’hi ha més)

A finals dels 80 i principis dels 90, molts joves catalans ens vam plantar davant la injusta obligatorietat del servei militar i vam dur a terme l’estratègia de la insubmissió. Alguns van anar a la presó i molts vam rebre sentències condemnatòries, tot i que no vam entrar-hi. Aleshores també ens deien que érem uns radicals somiatruites i que no es podia lluitar contra els militars perquè teníem les de perdre. L’any 2000 s’aprovava la llei que abolia el servei militar obligatori i un cofoi Carles Campuzano (diputat de CiU) sortia a la televisió dient que la mili s’havia acabat gràcies al seu partit i va tenir al barra de ni esmentar els insubmisos. Però la mili ja no era obligatòria gràcies als moviments socials que havien lluitat per acabar amb ells. 

El 2006, el Parlament de Catalunya aprovava un estatut que pretenia encaixar el principat de Catalunya a Espanya i perpetuar la submissió dels catalans a Espanya. Després de les retallades que va patir al congrés espanyol, es va celebrar un referèndum per aprovar el que en quedava. L’Esquerra Independentista va fer campanya pel no a l’estatut i vam tornar a ser titllats de radicals somiatruites. Uns anys després, el 2010, el tribunal constitucional tombava l’estatut i començava el procés que ha portat a que avui hi hagi una majoria social a favor de la independència. 

A les acaballes de la insubmissió començava a emergir a casa nostra el moviment okupa, que reivindicava el dret a l’habitatge i que qüestionava l’especulació al voltant de les grans operacions immobiliàries. Aquest moviment va ser el precursor de les reivindicacions que fa uns anys han assumit les plataformes d’afectats per les hipoteques i pel dret a l’habitatge. Aquests moviments també van ser titllats de radicals i somiatruites fins que el problema de l’habitatge ens ha abocat a un drama social avui insostenible. Avui la majoria de la societat entén que calen canvis legislatius per tal de garantir i fer efectiu el dret universal a l’habitatge. 

Avui, la CUP – Alternativa d’Esquerres planteja que la independència ha de ser de tots els Països Catalans, que ha d’incloure l’alliberament nacional i el social i que s’ha d’implantar la democràcia directa per tal que el poder recaigui directament sobre el poble i no a unes elits privilegiades. Ara encara alguns ens titllen de radicals i somiatruites. Quants anys haurem d’esperar perquè ens donin la raó? Volem esperar 10 o 30 anys més per aconseguir les llibertats? Depèn de tots nosaltres. Fem-ho possible.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *