Segurament tot l’electorat d’ERC, no. Alguns dels que voten CIU segurament, si. I tot el món independentista extraparlamentari també. Però tots junts quan sumen? Costaria molt ajuntar-se tots amb un únic objectiu ? La resposta es que si. Costarà molt i mentre això no es produeixi i més temps tardi en produir-se, més lluny estarà
Maó encara resisteix. El President de la República Catalana i el del Govern de la Generalitat, a Paris intenten convèncer al comandament estratègic de l’OTAN per aconseguir l’enviament de tropes en ajuda de Menorca. Però la marina francesa no vol abandonar les posicions estratègiques al voltant de l’illa de Còrsega. El front del sud de
Aquest binomi no representa la realitat social de Catalunya. Però cada cop més representa la seva realitat nacional. I al final si el problema nacional i també l’identitari Català no es pose sobre la taula , els Catalans que així ens considerem serem una realitat residual o pitjor encara, una realitat virtual. Tant ERC com
Mallorca ha caigut, Maó encara resisteix, però es qüestió de poques hores. El Govern ha ordenat la suspensió de l’evacuació de Barcelona per mar. La ruta a Marsella ja no es segura. El tercer cos de l’exercit Català es dirigueix a la frontera per ajudar en l’evacuació dels refugiats que fugen atemorits direcció França. Les
Fins que no es desempallegui de les seves pos i de les seves fòbies serà molt difícil que ERC pugui assolir el que diu que vol. La por a la lluita, que es la mateixa por de CIU. I la fòbia per CIU. Son la gran creu d’ERC o se la treu de sobra o aviat
Les forces invasores aturen l’avançament avanç d’entrar en terres catalanes. Això permet reagrupar les forces Espanyoles i a les ordres del General en cap Amadeu Costa, del primer cos de l’exercit Català, es preparen per la defensa de Catalunya. Amb la caiguda de València, les Illes estan desprotegides i a la seva sor. No podran aguantar
No crec que sigui l’Estatut el llegat que el Tripartit deixa, més aviat es un despropòsit de tots.plegats Descomptat l’Estatut l’herència del Tripartit no es que sigui per lloar-la atenent les expectatives generades. Així la reedició del mateix no sembla gaire probable ni volguda per l’electorat no condicionat per cap força política i que a
Les forces invasores s’acosten al riu Ebre. Les malmeses unitats espanyoles es preparen per creuar-lo després de la desfeta de Valencia. Les forces Catalanes els esperen i preparen la defensa de Catalunya. El desastre es percep, també les forces de l’OTAN han estat derrotades als Urals després de la desfeta de l’ exercit Rus. Catalunya cinc anys després
Abstenir-se els habituals dels darrers anys, que ja els tenim molt vistos, sentits i soferts. Es requereix: Bona presencia, capacitat de lideratge, Català parlat i escrit més idioma estranger. S’admet l’Espanyol com a idioma estranger. Es valoraran també coneixements d’altres idiomes. Disponibilitat per viatjar. Informàtica a nivell d’usuari. Nivell d’estudis, preferentment Universitaris. S’ofereix: -Contracte per quatre anys. -Sou fix
Si amb les regles de joc actuals la sobirania, independència, autodeterminació o digueu-li el que vulgueu, no es possible, en calen de noves i més irracionals si cal. A-Regles bàsiques del nou joc: Per anar començant. 1- A Frankfurt només hi van els escriptors en llengua catalana. Si no es així, no n´hi va cap.
Que el TC admeti el recurs del PP contra l’Estatut de Catalunya, i aviat també admetrà el del Defensor del Pueblo, es un símptoma més de que el nacionalisme espanyol no està disposat a cedir res de sobirania. No tenen cap voluntat política, ni el PP ni el PSOE, d’admetre i reconèixer cap realitat nacional
Depenent del resultat del dia 1, el funeral del dia 2 serà per uns o altres. El nacionalisme tradicional català acompanyat per el món Independentista més moderat, pot ser una de les víctimes. L’altra, l’emergent nacionalisme espanyol i catanyol que s’està expandint per Catalunya. Desaparegut en combat el PSC. CIU pot acabar en mans del
Dalt del Mont ja no ens queden forces per la lluita pacífica. Engany rera engany. Enredada rera enredada. Desil.lusió rera desil.lusió. Les forces s’acaben. Ja estem tips que ens enganyin i ens enredin avui si i demà també. Mani qui mani a Madrid i mani qui mani a Catalunya. El resultat sempre es el mateix.
Si aquest es el camí escollit , per començar a caminar cal aplegar-se primer al punt de partida. I aquest punt encara no està determinat. Cal construir-lo, i per fer-ho el primer pas comença amb l’acord entre tot el món independentista o sobiranista. La sobirania no es de dretes o d’esquerres. Cal entendre i assumir això avanç
Si l’augment de l’inversió de l’Estat a Catalunya compren l’eliminació de peatges per rescat dels mateixos, no estaran invertin més, tot el contrari. Un altre engany de la classe política al poble de Catalunya. Que els usuaris deixin de pagar un peatge està molt bé. Ara que el que no paguin aquests usuaris o acabem