La campanya electoral promet. En la precampanya, les promeses electorals, els despropòsits d’uns i altres i els elogis que s’estan dient entre ells, esta posant la política catalana d’allò més interessant. Quin nivell !!,.. de despropòsits. Comença el depriment espectacle de la Política, aquell en que els polítics es dirigeixen al poble major de 18
L’anunci d’aquesta cadena transmet l’esperit del nacionalisme català dels darrers anys. Encara que uns volen vendre mobles i els altres una ficció. Catalunya no es una ficció evidentment, però la Catalunya que vol el nacionalisme i l’independentisme sí. Una ficció que per esdevenir realitat caldria vendre d’una altra manera. Volem un Estat propi, es a
Quina Espanya?. Sempre s’ha parlat de les dues Espanyes, una de tradicionalista, orgullosa de si mateixa i l’altre progressista, aspirant a ser com el que no es. Una defensant l’Espanya unitària i l’altre defensant l’Espanya plural. I sense adonar-sen que les dues comparteixen el mateix. Espanya, es el que comparteixen. Les dues diferents, però en
L’anomenat Estat del Benestar, l’ideal de la classe autoanomenada progressista. Aquell Estat que posa per davant de tot i de tothom el benestar dels seus integrants. I això es dolent ?. Doncs no. Però amb l’excusa del benestar per a tots deixem de banda altres reivindicacions que en temps passats eren irrenunciables. Preferim tenir una
Si fos possible obtenir la nacionalitat Andorrana a lo millor, ni que fos per tocar la pera, seria una manera de sentir-me reconegut nacionalment. La sensació d’orfandat nacional i política cada cop es més forta i depriment. Evidentment no es una solució per Catalunya. Però davant la poca perspectiva nacional que veig en aquest País
Sembla que això que uns quants es dediquin a tirar petards contra la policia o embrutar façanes d’edificis públics es molt més efectiu que qualsevol proclama, reunió o esdeveniment esportiu, alhora d’aconseguir objectius polítics. L’acolloniment de la classe política es cada cop més brutal. Suspendre una cimera Europea sobre l’habitatge per por que uns quants anti
Abstenir-se els Catalans de participar en la vida política de l’Estat Espanyol seria una acció de força, de l’anomenada societat civil catalana. Acció altament improbable atenent la manca de compromís en vers Catalunya del món cultural i mediàtic de Catalunya. No cal trencar les regles del joc, simplement no jugar. Però aquesta falta de compromís
Sembla que la llengua serà per primer cop un element de confrontació en unes eleccions Catalanes. Element introduït per el PSOE, (antic PSC), amb l’única intenció de espanyolitzar la política catalana i així aconseguir reduir el nacionalisme Català a la radicalitat i marginalitat davant la majoria de l’electorat de Catalunya. Doncs ja era hora. Posar sobre la taula la llengua
Partir ple de reivindicacions i desitjos nacionals per a Catalunya i Euskadi. Però jugant a futbol ni Catalunya ni Euskadi aconseguiran el reconeixement nacional. Tenir content al personal amb diversió i entreteniment es una practica molt antiga. Practica que sempre sol acabar malament. Abrivara algun dia que els 55000 assistents al partit de futbol no
Si entenen que es Català tothom que viu i treballa a Catalunya doncs la resposta es que si. Però aquesta definició de Catalanitat, promoguda per els propis Catalans autòctons per cercar l’integració de la immigració Castellana, es equivocada i no ha aconseguit l’objectiu desitjat. El fet de parlar Català no demostra la Catalanitat d’una persona.
Ara els castellans son catalanistes també. I es un gran avenç que així es considerin. Però el seu Catalanisme significa el mateix que el Catalanisme tradicional o estem parlant d’ un altre Catalanisme ? Tot fa pensar que estem parlant de dos Catalanismes diferents i fins hi tot contraposats. Si el nou Catalanisme, el dels Castellans,
Aquesta matinada arriben informacions molt confuses sobre la possible caiguda de Roma en mans de l’exercit invasor. El President de la República Catalana i el del Govern de la Generalitat han ordenat que els membres del Govern es traslladin a Perpinyà, darrera les línies de defensa de l’OTAN. Ells restaran al Mont, esperant aconteixements. El
El Comandament estratègic de l’OTAN recomana al President de la República Catalana que ordeni l’evacuació immediata de tota la població civil del País i seguidament que l’exercit Català s’uneixi a les forces multinacionals de l’OTAN del centre d’ Europa. Sembla que l’imminència d’un atac sobre Catalunya es molt probable segons informes secrets dels EU. Catalunya pot
Si considerem que l’una es conseqüència de l’altre, serà molt difícil que Catalunya tingui algun dia un Estat Propi. Si considerem que l’autodeterminació es un dret i no un requisit, i que la sobirania de Catalunya no es demana, sinó que forma part de la realitat nacional catalana. Aleshores tenir un Estat propi es qüestió
El President de la República i el de la Generalitat estan reunits al Mont amb el Govern de Catalunya en ple. El Parlament s’ha traslladat a Perpinyà i també està reunit en aquests moments. La situació es molt delicada. Si les tropes invasores inicien l’atac sobre Catalunya ningú ens ajudarà. El Govern està sospesant la