Ara Carod reconeix com un error el considerar els 23 anys de governs de CIU com un fracàs. Suposo que tastar la mateixa medecina que des de l’oposició varen fer tastar a CIU no ha agradat. Ara una cosa es reconèixer errors i una altre canviar el discurs independentista per un nacionalisme moderat a l’estil
Ara els metges francesos comencen a protestar per les intromissions islàmiques en la seva feina. I això en un Estat declarat Laic. L’avenc de la doctrina Islàmica a Europa es un fet que com més aviat es posi sobre la taula millor. Podem renegar contra el Papa, l’església catòlica i la mare que els va
La desaparició de les qüestions nacionals de la present campanya electoral i sorprenentment també del discurs d’ERC, segurament per estratègia política dels seus dirigents, evidencia que el nacionalisme català està cada cop més orfe de representació política. Si aparquem ara la discussió sobre la reconstrucció nacional de Catalunya, quant la reiniciarem? O això de reconstrucció nacional
El pas d’ERC per el Govern tripartit ha suposat la fi del projecte de la seva direcció política. L’equidistància només funciona fins que un no es decideix. Però després de triar aquesta desapareix i ara el discurs ja no serveix. Espero que l’electorat, no militant, d’ERC no els castigui molt en les properes eleccions i que
Si contra un Estatut, retallat i que no satisfà al món nacionalista català es presenten set recursos d’inconstitucionalitat, es una evidència que pel camí de la raó mai Catalunya serà sobirana. La pretesa Espanya plural socialista no existeix i ara diuen que la plural és Catalunya. O algú comença a parlar clar i català o
Amb més o menys fortuna els diferents candidats passen l’examen. La porra del Mont ha donat el següent resultat de millor a pitjor nota: Carod (sorprenentment conservador), Pique (Amb les ideies clares), Mas ( Sense novetats i acorralat per tots), Saura (Viu en un altre món i molt bé) i Montilla (Està fora de lloc ). El
Tal com va la campanya, el desconcert entre l’electorat, no militant, del Tripartit es cada cop més evident. La manca de missatge dels socialistes i la manca de credibilitat del discurs d’ERC, estan aplanant el camí a una CIU que sense dir res de nou, supera en continguts polítics a la resta. Sobretot els socialistes,
Que els periodistes de la CCRTV es queixen pel fet de que la Junta Electoral els digui en quin ordre i freqüència han d’emetre els anuncis de propaganda electoral, es un exercici de prepotència intelectual inadmissible en uns professionals i més d’un mitjà públic. Per desgracia la barrege entre periodisme i política es tan gran
Si el futur polític de Catalunya passa per la Sociovergència, ja podem plegar. No cal un repartiment de poder per mantenir l’estatus d’una classe política depriment.Si això es produeix el futur polític de Catalunya retrocedirà fins al segle XIX. La concentració de poder polític en una determinada classe social, acomodada, urbanita i amb poca formació
Les desqualificacions personals, els insults i les males maneres estan demostrant que una bona part de la classe política catalana, no mereix el pa que menja. A les males maneres del Sr. Montilla ara sumem la Sra Rovira, o les reaccions al DVD de CIU. Quant l’atac personal es l’únic a debatre en la política catalana
La il.lusió dels primers anys de la Democràcia amb que es feien els actes electorals, es palpava en els queue tenien que fer la xerrada de torn i entre els assistents. Amb cara d’encuriosits i també d’il.lusió. D’esperança en el començament d’una nova època, d’un nou temps on tot podia ser possible. Vint-i-cinc anys després
Uns volen l’independència els altres formar part d’una mena de confederació Espanyola. Però realment estan disposats a fer el que calgui per aconseguir-ho.? Evidentment no. ERC anteposa el fet de ser d’esquerres a la Independència. CIU anteposa el seu conservadorisme i neoliberalisme a les aspiracions sobiranistes. Uns i altres a l’ hora de la veritat
Que Catalunya sigui Independent o tingui més sobirania dintre de l’Estat Espanyol, no només depèn de la voluntat d’Espanya. També els catalans tenim que dir el que volem. I evidentment l’independentisme i el nacionalisme cada cop tenen menys suport social, o menys catalans que l’hi donin suport. L’espanyolització de Catalunya és cada cop més efectiva
Realment hi han un munt de blocs de marcat caràcter nacionalista o independentista amb més o menys adhesió a les forces polítiques que representen aquest món. Però aquesta realitat virtual es correspon realment amb la realitat del nostre País ?. L’efervescència sobiranista de món virtual no és correspon ni amb la realitat del carrer ni molt menys
Realment les forces polítiques Catalanes actuals, estan en disposició i condicions de portar Catalunya, no ja a l’ independència, tan sols al seu ple reconeixement nacional dintre de l’Estat Espanyol.? La resposta afirmativa no la percebo. Evidentment que no tot depèn de l’actitud de les forces polítiques catalanes, també les Espanyoles tenen quelcom a dir. I