Hi havia una vegada un País que no ho era. Però els seus habitants no paraven de somiar i lluitar per aconseguir-ho. El temps va anar passant, arribaren nova gent i el temps anava passant. Tornaren a arribar més gent nova i de sobta, el habitants del País s’adonaren que ja no lluitaven. I es
Malgrat la campanya del PP a l’Estat Espanyol contra Catalunya, a les passades eleccions, només perd un diputat i no sembla que la dita campanya afectes el seu electorat. Tampoc a frenat l’aparició de noves formacions antinacionalistes catalanes dins de Catalunya. A València comencen una altre campanya contra els productes catalans. I que fem els
De totes les opcions de cara a formar nou govern, la pitjor i la que te més possibilitats de reeditar-se es el Tripartit. Moltíssima gent no entendrà que una formació política que ha guanyat a tot Catalunya no estigui al Govern. Com tampoc entendrà el món nacionalista que ERC faci president al Montilla. Encara que
Que una nova formació política antinacionalista Catalana, o nacionalista Espanyola, obtingui representació parlamentària ens demostre fins a quin punt el nacionalisme Català està perdent terreny a Catalunya. On l’espanyolització de la vida política Catalana es un fet cada cop més evident. El PSOE i el PP han aconseguit que les eleccions Catalanes siguin unes primàries
Sembla que ERC, malgrat obtindre uns resultats prou acceptables després de l’experiència del Tripartit, no te gaires xicotes per tornar a governar. Al PSOE no l’interessa per raons estratègiques de la política Espanyola. I a can CIU, després de veure l’experiència de Govern d’ERC, no te gaires adeptes que apostin per un pacte nacionalista. I
El PSC ha perdut, CIU no ha guanyat, ERC es manté igual que el PP, ICV guanya adeptes i Ciutadans dona la nota. Tot plegat en Zapatero serà qui decidirà si Tripartit o Sociovergència. El resultat final serà més del mateix durant els pròxims anys.
Demà per passar el dia, alguns del Mont teníem previst anar a un conegut parc d’atraccions. En Sisco diu que vol mirar-se lo que feia funcionar l’anterior govern tripartit. Un aparell Xinès sembla. L’intenció era fer la castanyada, menjar panellets i veure vi, però per la premsa ens n’assabentem que en aquest parc de Catalunya
El nacionalisme català necessita moltes jornades de reflexió. El món intelectual que teòricament tindria que recolzar les aspiracions nacionalistes encara en necessita més. Si es que existeix aquest món. I el món polític, aquest ja ni val la pena que reflexioni doncs no en sap. Apa a reflexionar tots. I no… no os ho agafeu gaire a
Lluitar en nom de Déu continua essent la forma més antiga per motivar als homes per la lluita contra els altres homes, els infidels. Lluitar amb la fe com a principal espasa i amb l’ignorància com a escut, continua essent l’equipament bàsic dels millors i més motivats guerrers. Fe més ignorància, espases i escuts que continuen
Després de descartar el vot útil per la seva inutilitat en les properes eleccions, ara només resta esperar el resultat final a veure qui serà el partit que quedarà en segon lloc darrera del partit abstencionista. Serà un partit d’esquerres o de Dretes? . Algú apunta, voleu dir que la majoria de votants saben el
Després de moltes reflexions, votacions internes i debats sobre l’objecte i sentit de votar en les societats occidentals cultes, opulentes i neuròtiques, els residents del Mont han decidit el seu vot. Com que cap formació política tradicional parla seriosament de sobirania ni d’autodeterminació. Ni tampoc de salaris mínims ni de deslocalitzacions. I només es parla de
Benvolgut Molt Honorable: D’entrada, des de el Mont el felicitem per la seva elecció com a President de la Generalitat de Catalunya. Som conscients que el camí fins al càrrec de tanta responsabilitat que ocuparà a partir d’ara no ha estat fàcil. I per això també voldríem felicitar-lo per la seva entrega i passió per
Al pas que anem les aspiracions sobiranistes de Catalunya, seran un moviment social amb menys suports que els pretesos que en un determinat temps històric va ser motiu de debat polític en uns determinats cercles polítics. Però que mai va aconseguir imposar-se en la societat catalana. Un nou catalanisme polític s’esta imposant a Catalunya, un
Ara sembla que el PSOE de Catalunya, (antic PSC ), no vol ni pactar amb CIU ni reeditar el Tripartit. Doncs amb el panorama que les enquestes reflecteixen segurament només pactarà amb Espanya. Sembla que el pròxim President de la Generalitat no el decidiran els ciutadans, segurament el decidirà ERC. Tal com va fer fa tres
Segurament no tenen moltes coses en comú, però dues son prou significatives. Els dos es reconeixen mútuament però tenen dos problemes comuns. Un problema els enfronta per defecte sense cap possibilitat d’acceptar-se, l’altre provoca l’enfrontament intern dins de cada opció nacional. El nacionalisme català i també l’espanyol pateixen d’un excés d’ egocentrisme arrogant i unitari