DIR

26 de desembre de 2010
Sense categoria

De tots elspersonatges que desfilen en un còmic, el Pere seria aquell tipus sec, fràgil,poc seductor, mal vestit i mal afaitat, que surt de casa sense pentinar-se niposar-se desodorant. Un d’aquells que passen per la vida sense deixar unaempremta gaire profunda al terra. Però, com deia algú, de la mediocritat algeni hi ha ben poc

Llegir més

MOSTRAR

26 de desembre de 2010
Sense categoria

Va tancar els ullsamb força i ràbia, anhelant uns minuts terapèutics sota la dutxa. Gairebé nosentia que l’aigua que rajava de l’aixeta era ben freda, perquè s’havia oblidatd’encendre l’escalfador. Desafiant el xipolleig de l’aigua, el mòbil sonavasense treva, des del moble del lavabo. I en aquell precís moment va sentir lapunxada: una fiblada seca, maleïda,

Llegir més

MURS (II)

26 de novembre de 2010
Sense categoria

La primera vegada que vaig trucar-li, devien ser les vuit del matí, ningú no em va respondre. Era 12 d’agost i jo acabava de llegir al diari que un grapat de conills blancs s’havien quedat atrapats a la zona de seguretat. Com si es tractés d’una mofa, aquells conills s’havien convertit en la imatge més

Llegir més

MURS

26 de novembre de 2010
Sense categoria

Una altra vegada aquella punxada a l’estómac. De dins cap a fora, de fora cap a dins. El batec que es mou com un pèndol i els braços li tremolen com si haguessin d’alçar el vol. Volar. S’imagina volant… Però la seva ment en blanc es desperta d’una rampellada: Per què, ella? Per què precisament

Llegir més

De periodisme…

23 de gener de 2010
Sense categoria

(Em demanen per una revista una petita reflexió personal sobre l’experiència en el camp del periosime), i només se m’acut dir-los això… El món del periodisme, suposo que com la majoria d’esferes laborals, és ampli, divers i heterogeni. Li diuen periodisme a la feina de teixir informacions esportives certament propagandístiques, li diuen periodisme a les

Llegir més

L’amistat

17 de desembre de 2009
Sense categoria

‘En la solitud de dos és on, a vegades, trobem la companyia meravellosa que no mata la llibertat…’ va dir algú. 

Llegir més

ENCETEM LA SÍNDRIA!

29 d'abril de 2009
Sense categoria

És l’hora d’encetar la síndria, d’afilar els nassos… És l’hora de sortir al terrat i cridar. L’hora d’estirar el fil, de viatjar sobre els núvols, la NOSTRA hora! Aquella finestra esbotzada i amb el pany rovellat, sembla que s’obrirà, per fi. L’obrirem, dic, amb una serp de mots desiguals, escopits, escampats amb una cullera. Perquè

Llegir més