Els contraris a la independència de Catalunya es poden dividir en dos tipus. Els que simplement consideren que Catalunya s’ha de sotmetre a la voluntat de tots els Espanyols, negant que Catalunya tingui personalitat política i els que pensen que Catalunya ha de negociar amb l’Estat Espanyol un estatus especial.
Els primers són els Albiols, Riveras i Arrimades, que no tenen per Catalunya una estima especial i en el fons volen fer la seva carrera a l’estructura central de l’Estat. Per aquesta gent el referèndum els hi permet millorar les seves posicions davant Madrid en dir dia si i dia també que Catalunya només pot decidir el seu futur si ho fa amb el conjunt de l’estat espanyol. Clar i Català, si se sotmet als interessos dels castellans i andalusos que no han emigrat a les nostres contrades. Aquest son realment els que, el periodista i director del diari El País de Catalunya Lluís Bassets, anomena processistes.
Però els que volen negociar un estatus especial amb l’estat espanyol necessiten una posició de força, ja que, com ha quedat demostrat reiteradament, l’Estat actual es nega a cedir cap de les competències de què disposa i més aviat té tendència a retirar les poques de les que no disposa.
Ni tan sols el PSOE negociarà res sense que Catalunya tingui una posició de força. No s’ha d’oblidar mai el “nos hemos cepillado el Estatut” del Alfonso Guerra. Per això aquest invent de nació cultural. És a dir de català i de les sardanes és de l’únic que estan disposats a parlar.
Una alta participació en referèndum que convoca la Generalitat, si sortís el No, demostraria a Espanya i a Europa, que Catalunya no és sols una regió espanyola amb la mania de parlar una llengua distinta del castellà, sinó una Nació que a pesar de no voler la independència d’Espanya, vol controlar el seu destí i poder participar de l’Estat espanyol com a subjecte Polític.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!