REGLES DE FERRO: PROFECIA DE LA RESPIRACIÓ
Escriu sobre l’amor,
sobre els llargs capvespres,
sobre l’aurora,
sobre els arbres,
sobre la il·limitada paciència
de la llum.
Adam Zagajewski
Lorsque je vais me coucher, je songe aux peines sans nom dont il me faut acheter, chaque jour, non pas le bonheur ni la paix mais la seule possibilité de me supporter moi-même, de rester en vie.
P. B.
Els crits dels paons.
Aguts, incessants, envaint tota l’atmosfera closa de les meves hores.
Desnombrant el silenci.
Destrossant-lo.
Entremig de l’excitació de l’aire estremit intent retenir les coses lleugeres que confereixen a ma vida sabor i color.
Quasevol petita cosa és per a mi un esdeveniment.
Sense repòs i sense treva esper. Crec que he teixit un paisatge d’esperes.
Som la meva pròpia font d’angoixa i insatisfacció. La mediocritat troba terra bona on arrelar en el meu esperit i m’omple de incerteses noves. Hi estic confrontat cada dia amb l’intermediari de l’escrit. El fil de les paraules damunt el paper és la frontera que em separa dels fondals on em voldria abismar.
Fil d’Ariadna?
FIL D’ARÀLIA!
Don corda al ressort de la respiració.
Tu exerceixes la tirania…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La tirania democràtica; o s’egergeix o es pateix.
Je suis ton Ariadne santcugatenque, merci boncoup, le fil qui tu m’as donné c’est trés agréable… Personne ne sait la notre condemne, la conxorxe dels mediocres, lloem-nos un atre fois jusquà la glorie nobelesque, je t’aime, bielet, jamais hagués pensat que guanyaria aital premi si no fos per la teva inestimable ajuda. ¿Aquest jurat no era imparcial?